Cinefòrum Mira’m

Entrada lliure

Dins el programa de dinamització de l’exposició Mira’m, avui s’estrena la primera sessió del cinefòrum, que tindrà la següent programació:

· 2 de maig: Le Havre. Aki Kaurismäki (Finlàndia-França, 2011)
· 16 de maig: El niño de la bicicleta. Jean Pierre Dardenne (Bèlgica-França-Itàlia, 2011)
· 30 de maig: Terraferma. Emanuele Crialese (Itàlia, 2011)
· 13 de juny: Welcome. Philippe Lioret (França, 2009)
· 27 de juny: Wilaya. Pedro Pérez Rosado (Espanya, 2011)

El cinefòrum es realitza en dijous, de 19 a 21.30 h. Al finalitzar la pel·lícula hi haurà un col·loqui amb la participació de persones properes a aquesta realitat.

Si ho desitgeu, abans podreu veure l’exposició Mira’m (obertura de portes, 18.30 h).

Mira’m. La realitat desconeguda dels joves extutelats

Els actes, organitzats per Punt de Referència i la Fundació La Caixa, inclouen una exposició, visites-col·loqui i cinefòrums.

No tots els joves tenen la sort de decidir quan i com s’emancipen. Els joves tutelats es veuen forçats a fer-ho als 18 anys.
El projecte “MIRA’M” visibilitza aquesta realitat desconeguda i ens convida a reflexionar sobre com els podem acompanyar. 
Et convidem a un diàleg pròxim i divers. Tant si ets ciutadà com empresari, professional del sector, docent… Sigui quin sigui el teu vessant o rol, pots enriquir el procés i enriquir-te’n. Vine a trobar-te amb professionals i entitats relacionats amb joves per tal d’intercanviar mètodes, processos de treball, bones pràctiques i experiències.
Fes veure al teu alumnat que hi ha una realitat molt propera i molt diferent a la seva i que la tenen a tocar. Convida’ls a reflexionar i acostar-s’hi.
Vine amb els amics o la família i coneix altres formes de fer voluntariat.
Coneix experiències i bones pràctiques en el món empresarial sobre la integració d’aquests joves.

Descarrega’t aquí el programa: PROGRAMA MIRA’M

Ens plau  convidar-vos a l’acte d’inauguració del Mira’m, que serà presidit per la Consellera de Benestar Social i Família, la Sra. Neus Munté, el Director General de la Fundació “La Caixa”, el Sr. Jaume Lanaspa, i el President de l’Associació Punt de Referència, Juanjo Ortega.

Ens farà molta il·lusió comptar amb vosaltres!

Important: atès que l’aforament és limitat, us demanem que confirmeu la vostra assistència.

Gràcies, Sant Andreu Jazz Band!

El passat 13 de març, la Sant Andreu Jazz band va oferir-nos un concert brillant a la sala Luz de Gas. De la mà de Joan Chamorro, la vintena de petits grans músics ens va deleitar amb la seva música a ritme de jazz i de swing.

Més de tres-centes persones van acudir a la sala del carrer Muntaner malgrat la pluja i el vent. La causa s’ho valia! A les vuit en punt no hi quedava cadira buida, i més d’un va quedar-se dret. Fins i tot Tv3 i Tv2 va acudir a la cita, per fer ressò del nostre acte.

L’Oscar Dalmau va donar la benvinguda als assistents, just després de l’emissió d’un vídeo de presentació de l’entitat que estrenàvem per aquella ocasió, i amb el seu carisme particular va donar pas al concert.

Som molts els que hem treballat per fer possible el concert, i molts els que heu engrescat a amics i coneguts per venir en aquest acte.

Gràcies una vegada més per ser-hi!

Concurs de relats de voluntariat social

Us agrada escriure? Apunteu-vos al 4t Concurs de Relats de Voluntariat Social. El termini per presentar relats és el dia 22 de març de 2013. El concurs de relats és un moment ideal per alçar la veu dels voluntaris i voluntàries i de la fantàstica tasca que feu a Punt de Referència.

Animeu-los a participar!

Podeu veure les bases i enviar els vostres relats a 4t CONCURS DE RELATS DE VOLUNTARIAT SOCIAL | www.voluntaris.cat

L’acompanyament de “Projecte Equinocci”

Projecte Equinocci és un pis d’acollida per a joves extutelats, gestionat per una comunitat de persones  amb el suport de Punt de Referència. El següent escrit, publicat al bloc Gastar la Vida, de Cristianisme i Justícia, ens explica la seva experiència.

Us fem arribar la nostra experiència de creació d’un pis d’acollida per a joves extutelats i el recorregut que hem seguit fins a posar-lo en marxa. Som una comunitat laïcal de Sant Feliu de Llobregat (Barcelona) formada per tres matrimonis i un solter. Fa més de cinc anys que compartim revisió de vida, reflexió i pregària, oferint periòdicament a la gent del nostre voltant espais i moments celebratius de la fe. Des de l’inici, cercàvem un compromís social que ens permetés concretar la nostra necessitat d’oferir vida a altres persones. Un projecte que fes palesa l’estreta relació entre els tres eixos cabdals de la nostra realitat comunitària: creure, actuar i estimar.

Vam obrir un procés de discerniment amb l’objectiu d’analitzar els fonaments de les nostres crides -tant les personals com les comunitàries- i vam explorar associacions que ens assessoressin i acompanyessin en el nostre projecte. Després d’un any de recerca, ens vam decidir a col·laborar  en l’acompanyament de joves extutelats. Ens sentíem propers a aquest col·lectiu i, a més, el servei encaixava amb la nostra realitat i disponibilitat. El primer pas va ser contactar amb l’associació Punt de Referència que va acceptar fer camí amb nosaltres.

Després d’un procés de formació on vam descobrir molts aspectes d’aquests joves que desconeixíem i on vam poder compartir amb altres voluntaris les nostres motivacions per a col·laborar-hi, dues de les famílies de la comunitat van iniciar l’acollida familiar d’un jove a casa seva. Ha estat un any intens de coneixença, descobriment, aprofundiment i confirmació de la nostra decisió. A l’acollida participen també els nostres fills i la resta de la família ja que s’estableix una relació continua i ferma. Es creen uns llaços estrets que segueixen un cop ja ha acabat el procés d’acollida, ja que continuem mantenint els vincles com a referents dels joves. L’experiència ens ha ajudat a refermar la voluntat de seguir amb el nostre projecte comunitari. També ens ha servit per a valorar la importància de l’acompanyament d’una entitat que ens aporta la professionalitat i l’experiència necessàries per a complementar el nostre compromís.

El mes de setembre del 2012 va començar el Projecte Equinocci, un pis d’acollida per a joves que ja han finalitzat el procés de tutela de la Generalitat. Oferim un pis on quatre joves podran viure-hi dos anys per a completar el procés de formació i maduració previ a l’emancipació. Comptem amb el suport de Punt de Referència per a la selecció i tutoria dels joves. Una educadora de l’associació els acompanya i els visita regularment. La nostra comunitat es fa càrrec del sosteniment del pis i de garantir una presència propera. És un pis d’autonomia ja que viuen sols, nosaltres només els proveïm de proximitat, supervisió i suport. La nostra comunitat va posar en marxa el projecte i ens hem vist gratament sorpresos pel recolzament de moltes altres persones i entitats de la ciutat. Com a dada significativa, no hem hagut de comprar cap moble: ens han ofert tot el mobiliari i la major part dels estris de la llar. També intentarem que poc a poc aquest joves es vagin endinsant dins el teixit associatiu i de voluntariat  de Sant Feliu i que això els permeti conèixer altres joves i confirmar les seves inquietuds culturals i de servei.

Volem compartir aquest projecte perquè ens il·lusiona veure que desperta en altres grups i persones l’aspiració de traslladar-lo i replicar-lo a altres realitats. És un projecte senzill i concret que ens està ajudant a refermar la nostra comunitat i la nostra aspiració de servei. Estem aprenent a veure el món a través dels ulls d’aquests joves i estem descobrint, a través del procés d’acompanyament, l’espai on es fusionen el servei, la fe i el propi model de vida.

Joan Oñate (Comunitat Sunday)

Els Pirates assalten el CAT Tradicionàrius, a benefici de Punt de Referència

Vaja una sorpresa que ens enduguérem els amics de Punt de Referència que el dilluns dia  28 de gener vàrem omplir gairebé del tot –amfiteatre inclòs- el teatre del  Centre Artesà de Gràcia.

Qui més qui menys anava venut sobre què podia oferir una proposta prèviament no explicada –o molt poc- que a l’hora de la veritat es va convertir en un espectacle brillant, vital, divertit i intel·ligent.  Un autèntic musical de petit format, que tanmateix, contenia  tot el que exigeix el gènere, excepte estructura escenogràfica.

El grup Els Pirates, format per set components joves, inclòs la pianista, van posar en escena l’espectacle titulat “Comedy tonight”, una mena de paròdia del gènere, o un recorregut irònic i paròdic per diverses variants del gènere, basat en components tant sòlids com: un guió original i dotat d’un sentit de l’humor fi, un ritme àgil i viu, sense defallences,  i una interpretació fresca i generosa en recursos i energia.

Artistes joves tots ells, transmetien la seva joia de viure el què vivien -valgui la redundància-, alhora que tots ells van mostrar un molt solvent domini dels recursos interpretatius propis del musical: cant, ball i teatralitat. I aquestes virtuts per força es van transmetre fàcilment a una audiència que es va lliurar a l’espectacle des del primer moment amb un entusiasme incondicional. No es  podia demanar més. O potser és més ajustat dir que  es va rebre molt més del que es podia esperar.

L’acte va ser presentat per Jordi Canelles –membre de la junta directiva de l’entitat- en un breu parlament en el que va situar amb precisió què representen per a Punt de Referència manifestacions com la que tot seguit vàrem gaudir. Que d’això es tracta en definitiva: projectar la institució i tot el que comprèn la seva tasca .

Jaume Comelles (voluntari i cronista de Punt de Punt de Referència)

En Said i la Roser

El Said té 19 anys, en fa 3 que viu a Barcelona i en fa 3 que va emprendre l’aventura d’escapar del seu país. Dic escapar perquè no són pocs els joves menors de 18 anys marroquins que fugen –com poden!- de la realitat que els envolta. El Said va arribar a Barcelona sol. Va estar en un centre de menors tutelat de la Generalitat –pel fet de ser menor d’edat- i ara viu amb dos amics en un pis tutelat pel casal juvenil del Raval.

La Roser té 27 anys, és sociòloga, i com la majoria de joves del nostre país ha vist estroncada la seva carrera professional per les retallades portades a terme pel sistema polític que tenim. Pertany a una generació des i afortunada. Desafortunada perquè no viu el que li van prometre; afortunada perquè pot reinventar-se i reinventar la societat on vivim.

La Roser i el Said es coneixen gràcies a l’associació Punt de referència. La Roser és el punt de referència a Catalunya del Said. És la persona que l’acompanya en el seu progrés d’adaptació al nostre país, i, més encara, que l’acompanya en el seu pas d’adolescent a adult, ja que el Said no té els recursos socials i familiars que requereixen aquest pas.

L’Ina és la gossa que vam adoptar a casa meva després de trobar-la abandonada en un tros del meu poble. L’Ina és jove, i ahir, per primer cop, va caminar per les muntanyes de Montserrat, igual que el Said. El Said i l’Ina es van agradar. El Said va reviure l’essència de la muntanya que ha deixat enrere al Marroc. Ahir va poder apropar-se més a al seu vell i al seu nou país.

La Roser, els seus familiars i els amics que hem pogut compartir algun moment amb el Said, reconeixem en ell històries que succeeixen molt a prop nostre, però que són invisibles –potser invisibilitzades- en la societat. Històries de veïns que generacions passades nostres també han viscut, i que generacions futures potser reviuran. Històries que, al cap i a la fi, ens fan més coneixedors de nosaltres mateixos i de la condició humana.

Núria Airun

Extret del bloc Els reflexos