SUBSCRIU-TE AL CORDA FLUIXA!
Estar subscrit et permetrà estar al dia de les novetats del Corda Fluixa sense cap esforç. Rebràs les notícies que s\'hi publiquin en el teu correu electrònic. Per fer-ho, introdueix la teva adreça electrònica i clica a l\'enllaç que trobaràs a la dreta.
Benvingut/da!
La veu de joves de Referents
El primer Projecte sobre el que vàrem implementar un sistema d’avaluació qualitativa de resultats, més enllà del nombre de persones que participen al Projecte, va ser el Projecte Referents. Ara, fent buidatge de les dades recollides als darrers grups de Referents que van començar l’activitat durant els anys 2015 i 2016, us expliquem els beneficis del projecte, tal i com els perceben les i els joves que hi han participat. .
Aquesta avaluació ha estat realitzada quan ja fa 6 mesos que la relació de cada jove amb el/la seva Referent es va iniciar.
Algunes parelles del projecte Referents
Primers resultats sobre el projecte Referents
Quan preguntem al jovent què els ha aportat participar al Projecte Referents,
- El 100% dels joves consideren que el seu pas pel projecte els ha ajudat a confiar més en ells/elles mateixes, a sentir-se millor, a practicar l’idioma, a tenir una persona amb qui poden parlar del que els preocupa i amb qui poden comptar quan ho necessiten.
- El 70% dels joves valoren positivament que el o la Referent l’hagi ajudat a tirar endavant amb els estudis, a resoldre temes del dia a dia: metges, documentació…, i a conèixer més l’entorn.
- El 50% dels joves opinen que gràcies a participar al projecte Referents han conegut persones noves, han descobert noves activitats de temps lliure o han trobat feina.
Quan preguntem al jovent què és el que més valoren dels/de les seves Referents,
- Allò que més valora el jovent és sentir que el o la Referent es preocupa per ells i que és una persona que els dóna confiança.
I una altra dada molt interessant: pel jovent també és important que el/la mentor/a pugui aprendre alguna cosa d’ells. Principalment els agrada compartir coses sobre la seva vida, el seu entorn, i en el cas dels nouvinguts, el seu país i la seva cultura.
Aprofitem per explicar-vos que el buidatge d’aquestes dades l’està fent l’Andrea Mourelo, estudiant d’Enginyeria a l’École Centrale Paris, que està fent les seves pràctiques a Punt de Referència.
Les altres xifres de Punt, les econòmiques
Venint d’haver tancat el 2016 amb xifres negatives, que ens van preocupar força, l’any 2017 ha estat un any marcat per un important creixement econòmic: el pressupost global de l’entitat ha augmentat un 35%
Ja us podem avançar a grans trets les xifres de l’any 2017, tot i que ens agradarà compartir-les quan tinguem els comptes auditats en detall.
Fons privats
Un 23,59% del pressupost de l’entitat el cobrim amb recursos que ens arriben d’empreses o fundacions privades.
Fons propis
Pel que fa a fons propis, en els quals comptem les quotes de socis, donacions puntuals i prestacions de serveis, ha estat un dels àmbits en els que hem crescut, principalment per l’acord amb la Coordinadora de Mentoria Social, que ha finançat els dos primers grups del projecte pilot mentorHabilitats, estrenat l’any passat juntament amb el projecte GR16-18.
Fons públics
Les subvencions públiques que hem rebut han cobert el 57,51% de les despeses de l’entitat. Una part del creixement és degut al fet que tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat de Catalunya ens han atorgat més ajuts, tant directament pels nous projectes, com mitjançant la subvenció de nous contractes laborals. Així hem accedit a noves línies de finançament pels projectes, tot i que ambdós finançadors ens van ocasionar dificultats de tresoreria en endarrerir els pagaments als mesos de novembre – gener 2018. Resten encara alguns serrells per cobrar, corresponents a l’any 2016, que confiem puguem rebre aviat.
Aquests recursos els hem aplicat de la següent manera
Aquest 2017 hi ha hagut un augment en les despeses de gestió (25,01%) per la incorporació durant 6 mesos d’una persona dediaada a la captació de fons, un reforç que ha tingut impacte en els resultats, com s’ha pogut observar a l’apartat referent al ingressos.
En canvi, la despesa en comunicació i difusió ha estat més baixa del previst, pel fet de no poder aprofitar l’ajut a la contractació rebut ja que la persona seleccionada va deixar l’entitat a finals 2016, i fins al desembre 2017 no vàrem poder incorporar-ne una altra.
La major part de les despeses, quasi el 72%, les destinem de manera directa als projectes d’atenció al jovent en risc d’exclusió social, la nostra missió.
La solidaritat que ens mou
Aquest mes de febrer, per quart any consecutiu hem col·laborat amb la iniciativa solidària organitzada per Sant Joan de Déu, la Magic Line. L’objectiu que es planteja és donar suport a iniciatives que ajuden a persones en situació de vulnerabilitat (els dos darrers anys la Magic Line ha donat suport, entre d’altres entitats, als projectes Punt de Referència).
Ens movem per una bona causa
El jovent de Punt de Referència han estat els organitzadors d’un torneig de futbol, una activitat pensada per passar una bona estona amb les persones de l’entitat i per recollir fons per a donar-los a la iniciativa solidària de Sant Joan de Déu.
Aquest any el torneig es va haver d’enderrerir per la probabilitat de pluja, però en cotnrapartida hem pogut gaudir de les pistes de futbol que ens van cedir de INEF, i amb material esportiu per l’equip guanyador, cedit per la Fundació Catalana de Fubtol, tot un luxe!
El grup de joves que participen al projecte JovesxJoves és un grup que des de l’any passat ens fa moure amb activitats grupals amb incidència social. Més enllà del torneig el grup ha participat en un camp de treball a l’estiu, han col·laborat amb el Gran Recapte del Banc dels Aliments,entre d’altres iniciatives.
Amb els fons aconseguits al torneig de futbol vam poder inscriure a totes les persones que hi estaven interessades, a la caminada solidària BML (Barcelona Magic Line). Una caminada a la que hem participat per quart any consecutiu, que creix en número de persones participants en cada edició.
Voluntariat, joves, tècniques, familiars i amics vam caminar junts els 10Km que ens proposava la organització. El temps va acompanyar en un diumenge que no podria ser més rodó, doncs vam compartir un espai informal per a retrobar-nos i poder xerrar amb les persones que feu més gran l’entitat.
Els indicadors parlen del jovent
Durant l’any 2017, l’entitat ha atès un total de 171 joves que s’hi han posat en contacte.
D’aquest gruix de joves, la majoria han participat als projectes de Punt, i d’altres tenien necessitats, de manera que han estat derivats a altres entitats, a través del servei de primeres acollides.
Voleu saber algunes dades que les representen a totes elles?
Sobre aquest gràfic s’extreu el fet que ens contacten més nois que noies, un fet que l’entitat està treballant per tal de fer front a les necessitats dels dos gèneres per igual, i poder oferir acompanyament fent especial atenció al fet de treballar per acostar-nos a totes elles.
L’experiència d’acompanyament al jovent ens diu que la trajectòria de les noies és molt diferent a la dels nois, per aquest motiu ens trobem en un moment de plantejar noves fórmules per atendre les seves necessitats.
Pel que fa a l’edat, aquest 2017 s’ha iniciat el projecte GR 16-18, que ha permès treballar amb joves de 16 a 18 anys (encara tutelats). El gran gruix d’edat del jovent que ens contacta és de 17 a 19 anys, doncs la majoria d’edat significa el fi de la tutela del jovent, l’edat que més els preocupa.
Un 60% del jovent que arriba a Punt de Referència són originaris de Marroc, una xifra que es desmarca molt de les arribades de joves d’altres països (Espanya el segueix amb un 12,75%).
El gran gruix del jovent (58,4%) està estudiant, seguit d’un 26,20% dels joves que no estudia ni treballa. Per a molts dels joves obtenir el permís de treball és un procés molt lent i sense garanties, de manera que obtenir una feina és un objectiu que els queda lluny. Tot i això, les dades demostren que quasi un 15% del jovent està treballant, i alguns d’ells ho combinen amb la formació acadèmica.
El jovent moltes vegades no té una documentació que els identifiqui (28,37%), fet que els complica notablement la inclusió social plena. Alguns dels joves no tenen un document on reculli la seva edat, una primera barrera per als menors per accedir a un centre.
Però això no és tot, tant menors com majors d’edat han de seguir un llarg procés (es pot allargar fins a 5 anys) per tal d’aconseguir el permís de residència i el permís de treball. Acabar aconseguint el DNI dependrà del temps que portin al país, dels anys que han estat tutelats i de l’èxit en trobar una oferta de feina estable, i del fet que l’administració no els denegui els permisos sol·licitats.
A Punt de Referència els acompanyem en aquest llarg procés per tal que tinguin una trajectòria d’èxit.
Joves empoderats, joves amb futur
El projecte MentorHabilitats comença amb l’any nou i finalitza el mes de juny amb una clara finalitat: millorar la seva ocupabilitat i reduir el risc de vulnerabilitat social del jovent.
El projecte treballa, a través d’activitats grupals, les competències que podran millorar l’ocupabalitat del jovent: el treball en equip, la responsabilitat, la iniciativa, coneixement del mercat laboral, coneixement d’eines per afrontar la recerca de feina i orientació laboral. A més a més, com en altres projectes de mentoria també es fa incidència en treballar l’autoconeixement, les habilitats relacionals i el projecte d’emancipació del jovent.
La nostra fórmula per una mentoria laboral
Aquest 2017 Punt de Referència s’ha estrenat en l’àmbit de la mentoria laboral amb nous objectius i nous mètodes de treball. A mode de resum, us expliquem el procediment seguit:
- Mes de desembre
Selecció i formació en mentoria laboral a les persones voluntàries mentores i selecció i formació en competències per a l’ocupabilitat i al jovent que participarà al projecte. Aquest període és molt útil per a establir quin és el punt de partida de cada jove i millorar el seu autoconeixement. - Mes de gener
Assignació de les parelles de treball (mentor/a + jove) i primeres trobades setmanals un amb l’altre. Cada parella de mentoria, elabora un pla de treball individualitzat per millorar els recursos per l’ocupabilitat del jove, que es treballaran en trobades 1 a 1 i en activitats dirigides formatives, juntament amb el suport tècnic tant a joves com a persones mentores. - Mes de febrer – juny
Cada 15 dies i alternades a les trobades individuals, s’inicien les activitats grupals dirigides per a joves i mentors/es.
A més a més, a mitjans del projecte, el grup es planteja portar a terme un projecte comú d’aprenentatge i servei, com el que es va realitzar l’any passat amb el segon grup participant de MentorHabilitats: una campanya de donació de sang amb col·laboració del Banc de Sang i Teixits.
MentorHabilitats és un programa que el mes d’octubre va finalitzar la seva primera edició, que va comptar amb la col·laboració d’entitats que treballen en xarxa per a dissenyar-ne la metodologia: Fundació Catalana de l’Esplai, Fundació Marianao i Fundació Èxit, coordinat per la Coordinadora de Mentoria Social.
En aquesta segona edició que s’inicia ara, Punt de Referència i la Fundació Marianao continuen amb el projecte, encara que cadascú el treballa adaptant-lo a la seva realitat i fent-se càrrec íntegrament de tots els processos del projecte.
El projecte de Pisos assistits procura habitatge i mentoria per al jovent que als 18 anys necessita l’estabilitat d’una llar.
Fins a dia d’avui, a Punt de Referència ha tingut dos pisos disponibles per als joves: el Trampolí, a Hostafrancs, i el Pas, a Poblenou, amb una capacitat per acollir tres persones cada un d’ells.
Aquest any hem ampliat el projecte, doncs disposem d’un tercer pis (encara sense nom), a Cornellà, que disposa d’habitacions per a 4 joves més. En total, al projecte de Pisos assistits hi podrem tenir fins a 11 joves.
Reforcem el projecte amb més habitatge i més seguiment tècnic
El fet d’obrir un nou pis a Cornellà i passar de tenir 2 a 3 pisos, significa engegar un nou habitatge que donarà cobertura a quatre joves més, fet que requereix un reforç també de l’equip que els dóna acompanyament professional. Per aquest motiu, el desembre vam donar la benvinguda a la Marta Alfonso, la nova tècnica que, juntament amb la Tere, s’encarrega de fer el seguiment del trajecte d’aquests joves i l’acompanyament en el seus reptes del dia a dia.
A partir dels relats de les visites que la Tere i la Marta, a Punt de Referència tenim el plaer d’anar coneixent les vides d’en Max, l’Imad, en Kilian, en Jahedur, en Riki, l’Abde i en Dominik. Les incorporacions més recents a Pisos són les de l’Abde al pis de Poblenou i en Dominik, que va entrar el 8 de gener i estrena el pis de Cornellà. També ens han confirmat l’entrada (el dia 5 de febrer) d’un nou jove al pis de Cornellà, l’Abdel.
En Max, l’Imad i en Jahedur són els joves que porten més temps al projecte, amb un itinerari de més de dos anys als pisos de Punt. En ells s’han observat evolucions importants i positives: tant a nivell d’autonomia, de maduresa i de responsabilitat, com en el treball de les emocions i la capacitat de presa de decisions i de concreció del seu projecte vital.
Jove, tenim una llar per a tu
L’Àrea de Suport al jove tutelat i extutelat (ASJTET, unitat de la DGAIA) és l’organisme que s’encarrega de les derivacions dels joves que participen al nostre projecte de pisos assistits. Ben aviat es preveu que podrem atendre al màxim de joves que ens permeten els habitatges, en els que, per ara, tenim 2 places lliures.
Benvingudes i benvinguts a casa!
Un nou cicle del projecte Acull ha entrat amb força aquest inici d’any. Comencem el 2018 donant la benvinguda als joves: Prassana, la Eliana, en Shahid, l’Omar i en Daniel i a les persones que els acullen: la Lali, la Maria, la Cristina i en Jose, l’Elo i l’Anna i la Cris i en Quique.
Tenim moltes ganes d’explicar-vos el procés que han seguit tant les persones voluntàries com el jovent fins arribar al moment de passar a conviure en una mateixa llar.
Tot just fa pocs dies que els joves han entrat a viure, a la que a partir d’ara serà la seva llar, un moment molt especial que ens ha deixat imatges d’il·lusió.
La Maria acull per primera vegada. Ja ha conegut l’Eliana!
La Maria va pensar en acollir arrel d’un viatge a Hondures on va fer de voluntària a un centre de noies. Allà va conèixer una noia que deia que li agradaria venir a Espanya a estudiar. Va pensar que potser ella podria oferir habitatge i suport a alguna jove com ella. Temps enrere va trobar Punt de Referència a internet i coneixia l’Acull, i aquest any s’ha decidit a acollir. La Maria ja ha conegut l’Eliana, una noia de 20 anys originària de Síria, que estudia Odontologia i ha vingut a Barcelona través d’una beca d’estudis de la Fundació Solidaritat UB per a persones refugiades i que provenen de zones de conflicte. Ara mateix porta un any i mig aquí i conviurà amb la Maria fins el mes d’octubre com a mínim.
Un detall de benvinguda que la Maria va preparar a la Eliana, el dia de la seva arribada a casa
La Shahid ja conviu amb l’Elo i la seva filla Anna
La motivació principal de l’Elo i l’Anna per acollir és poder oferir l’habitació que tenen buida a casa amb alguna persona que la necessiti. Elles repeteixen l’experiència com a collidores perquè els agrada poder teixir relacions i intercanviar coneixements sobre les diferents vivències de la realitat i cultures. La Shahid té 19 anys i estudia el Grau Superior en producció audiovisual, és originària de Síria, i va venir a Barcelona a través de la mateixa beca que té l’Eliana. Com ella, estarà al projecte acull com a mínim fins el mes d’octubre.
Selfie de la Shahid, l’Elo i l’Anna
En Prassana i la Lali, tot un camí per davant
En Prassana és un noi de 19 anys de Sri Lanka, va arribar com a menor escapant d’una situació de conflicte polític molt gran al seu país. Després de l’assassinat del seu pare, la mare i germana van anar a refugiar-se a l’Índia. Ell després de passar per molts països va arribar a Espanya. Ha estat tutelat i actualment vivia rellogat a casa d’una família. Té moltes ganes de millorar l’idioma, d’avançar laboralment. A dia d’avui treballa com a ajudant de cuina a un restaurant.
La Lali és una dona de vida molt activa, doncs en el seu dia a dia participa de moltes activitats en diverses entitats i sempre s’ha implicat en projectes que li interessen. És una persona acollidora de mena, casa seva sempre ha estat un punt de trobada per moltes persones. És mare de quatre fills, l’últim fa un mes que va marxar de casa.
En Prassana i la Lali han preparat junts uns pintxos
La Cristina, en Jose i en Daniel ja es coneixien
La Cristina i el Jose són una família molt implicada a l’Església Necessitada. Aquesta entitat treballa molt amb col·lectius de cristians perseguits en d’altres països, i és per això que va conèixer al Daniel. És un cas especial d’acull, ja que la família i el jove ja es coneixien d’abans. La Cristina i en Jose són una parella que ha tingut força experiència en acolliment amb nenes del Sàhara, i amb nens del sistema de protecció de Catalunya. Van arribar a Punt perquè el jove els va posar en contacte amb nosaltres. En Daniel té 20 anys, va venir a Barcelona a través del mateix programa de beques de la UB, i aquest any està a 1er d’enginyeria informàtica. Li agrada molt anar en bici afició que comparteix amb el Jose i els seus dos fills.
Allargar els mesos d’acolliment, una continuïtat natural d’una bona relació
A més dels 4 nous casos d’Acull, hi sumem una família que repeteix l’experiència amb el mateix jove: la Cris i en Quique han decidit acollir l’Omar uns mesos més, tots uns veterans!
Ells van començar la convivència el gener de 2017. El pacte d’estada finalitzava a principis de setembre de 2017 i van renovar fins el 30 de setembre de 2018. La Cris i el Quique feia temps que coneixien Punt de Referència i van demanar informació sobre l’acolliment. L’Omar té 19 anys, estudia un PFI d’Administració, és demandant d’asil i és originari del Paquistan. Durant aquest temps, l’Omar ha millorat molt el coneixement i ús de l’idioma, tant castellà com català, ha pogut aprofitar per estudiar, ha conegut molta gent nova, ha ampliat la seva xarxa social a través de la família d’acollida i ha trobat en la Cris i el Quique un suport emocional molt important en seu dia a dia.
La família al complet
A més a més de totes aquestes persones, 38 famílies han acollit durant els anys que el projecte de Punt de Referència ha estat actiu.
El 2017 ens ha deixat meravelles com aquesta: un innovador projecte en el qual la fotografia funciona com a eina de treball per a la mentoria amb joves tutelats.
El GR 16-18 suposa innovació en tots els sentits
Un nou projecte per a un nou públic. Punt de Referència va detectar la necessitat que el jovent tutelat pugui treballar la seva emancipació amb més anticipació, i es va plantejar el repte de ser el seu punt de Referència per quan puguin necessitar-lo.
Fotografia + mentoria grupal: la innovació també arriba en el format del projecte. Doncs és el primer projecte de Punt que treballa la mentoria grupal amb joves mitjançant una eina artística com és la fotografia, sumada al seguiment dels mentors/es i la tècnica del projecte. Vam optar per aquests dos ingredients: grup i imatge perquè són dels mitjans d’expressió i motivació més habituals dels joves de 16 a 18 anys.
Les metes del Gran Recorregut
Considerem que l’edat dels joves que participen al projecte és ideal per tal que als 18 anys comptin amb més recursos per sentir-se preparats per l’emancipació.
L’autoconeixement, l’expressió de les emocions, la creativitat i el pensament crític són valors que el jovent haurà indagat al projecte GR 16-18 i que els seran útils per a la seva emancipació. La fotografia és un art que permet treballar aquestes capacitats que enforteixen la seguretat d’un mateix.
Activitat de fotografia
Vist amb perspectiva, després d’uns mesos d’haver iniciat el projecte, ens resulta interessant continuar treballant amb la fórmula de seguiment personal en petit grup (2 joves amb 1 mentor), així com seguir alternant les activitats proposades per la tècnica del projecte amb les càpsules formatives sobre fotografia aportades per Photographic Social Vision. Les següents dades ens han corroborat que el mètode del GR 16-18 els dóna suport:
- El 100% dels joves estrangers manifesten que el projecte els ha servit per millorar la seva capacitat de comunicar-se en alguna de les llengües autòctones.
- El 60% del jovent diu que li ha servit per conèixer recursos dirigits a jovent.
- El 100% dels participants afirmen que participar en el projecte els fa sentir bé.
- El 100% dels educadors afirmen que el jovent ha millorat la seva capacitat de comunicació, les seves habilitats relacionals i la seguretat en un mateix.
I per si això era poc, la fotografia també ha agrupat el jovent al món de les xarxes socials, no us perdeu el seu instagram on van pujant les fotografies que fan!
Més enllà de les innovacions en les activitats del projecte, també ha suposat una millora el fet de desplaçar les trobades a una nova ubicació: l’Espai de fotografia Francesc Català Roca i el fet de mantenir les col·laboracions de Fujifilm (que ens cedeix càmeres per a poder practicar) i Photographic Social Vision, a qui agraïm un any més el seu suport.
Vist l’èxit dels primers mesos ens agradaria pensar que el projecte pugui tenir un llarg recorregut per endavant. Això si, cada edició del GR 16-18 té una data de final, i aquesta no serà menys: el mes de juny li direm adéu amb l’exposició de fotografies que haurà organitzat el mateix grup.
Si coneixes Punt de Referència, segur que has sentit parlar del projecte Referents.
Referents és el projecte de mentoria amb el que l’entitat va començar treballant ara fa 20 anys i podem dir que continua en plena forma. Durant aquest temps s’ha mantingut la fórmula d’èxit del programa que fins a dia d’avui (després de 38 grups de Referents) ha aconseguit generar multitud de vincles entre les persones voluntàries i el jovent sota la supervisió i seguiment de les tècniques de l’entitat.
Aquest objectiu no és senzill d’aconseguir i requereix un treball previ important en el qual totes les parts han d’estar implicades: cal conèixer bé la situació del/la jove i de la persona voluntària, formar a aquesta segona i finalment assignar-los com a nova relació jove-referent (en cas que les dues siguin compatibles).
Una vegada jove i referent s’han conegut, el projecte contempla un plaç mínim de 6 mesos en què aquest vincle va creixent, acompanyat de la mirada analítica de les tècniques de Punt de Referència. El fet que treballem amb molt jovent i moltes persones mentores fa que cada relació de Referents tingui les seves pròpies característiques i complexitats, per aquest motiu hem incorporat les següents eines de treball a les darreres edicions de Referents:
Messagenes i Referents 2.0
Són les dues eines de comunicació entre mentor/a i tècnica per aconseguir un seguiment més complet un cop iniciada la relació de mentoria (Messagenes) i a la finalització d’aquesta (Referents 2.0).
Messagenes és un web/forum que recull les experiències de les trobades jove – referent i la valoració d’aquestes per part del/la referent. L’espai els permet compartir també amb la resta de mentors/es i la seva tècnica, com va evolucionant la relació, els dubtes que els van sorgint i les idees d’activitats que recomanen als seus companys referents. Messagenes és doncs una eina de comunicació multidireccional que es suma al seguiment presencial habitual del projecte.
Referents 2.0 neix com a resposta a l’evidència que moltes relacions, de forma natural, es prolonguen en el temps passats els 6 mesos de formar part del projecte Referents.
Referents 2.0 són trobades puntuals organitzades per les tècniques del projecte, 3 cops l’any, on es reagrupen joves i referents d’edicions anteriors, i els recuperem com a subjectes actius en el projecte amb tres objectius: mantenir el contacte, conèixer com ha evolucionat la relació un cop finalitzat el projecte i oferir-los suport per a poder continuar, i escoltar les seves propostes de millora de cara a les edicions actuals de Referents.
Tothom qui conegui el projecte hi tindrà molt a dir.
Darrera trobada Referents 2.0
L’exposició Mira’m s’apropa a casa teva
Aquest any no serem menys que l’anterior!
L’exposició Mira’m torna a girar per les biblioteques de Catalunya, arribant a municipis on fins ara no havia estat exposada. Inaugurada el 2014 al Palau Macaya, la mostra s’ha pogut visitar, des de llavors, en diversos espais.
L’EXPOSICIÓ, A CASA TEVA
Mira’m és una cita obligada per posar-se al lloc dels joves tutelats, extutelats o en risc d’exclusió. L’exposició dóna veu a 6 joves que, a través de fotografies retratades per la càmera de Juan Guerrero, els relats de les seves experiències, i els textos de Bru Rovira expliquen com han viscut el seu trajecte fins arribar al punt on són ara. Cada un té la seva història desconeguda, i ara tens l’oportunitat de conèixer-la.
El jovent de l’exposició té en comú haver-se haver trobat oportunament algú que els ha fet costat i els ha acompanyat per tal de no caure en l’exclusió social, en aquest cas Punt de Referència, després de sentir-se desemparats en un moment important de la seva vida.
No marxem sense abans agraïr el suport en la gestió documental i logística que ens han donat la gent de la xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.
En Hamza i en Joan són una parella del programa Referents. La seva relació està en plena forma i han tingut ganes d’explicar-nos-la per escrit. Ens ha agradat molt, segur que a vosaltres també!
____________________________________________________________________________________________
Joan (Referent): Conèixer Punt de Referència ha estat un punt d’inflexió a la meva vida.
Primer de tot per haver conegut unes bellíssimes persones implicades en aquesta tasca tan delicada i complexa. I dic complexa perquè, ja en les sessions de formació, vaig adonar-me dels múltiples aspectes que s’han de tenir en compte en la relació referent/referit. En segon lloc, perquè he passat de pensar que seria un servei altruista a agrair enormement tot el que he rebut, que és més i molt. En tercer lloc, pel repte que suposava, ja que els inicis amb el meu referit no van ser fàcils, sobretot per la dificultat en la comunicació, en no expressar-se i entendre massa el castellà i en comprovar la naturalesa de la seva situació. D’entrada vaig prioritzar el facilitar la comunicació ajudant-lo en l’aprenentatge del castellà, fent-lo soci d’una biblioteca, buscant lectures adequades,… Entre això, l’espavilat que és i com és, puc afirmar que ara la comunicació és molt mès fluida i entenedora. Fet importantíssim perquè ha millorat la relació i comprensió entre els dos. Hi ha hagut moments especialment durs, sobretot en la tramitació de la documentació, també en la relació amb alguns companys de pis,…Però he constatat que el meu referent és una molt bona persona, responsable i amb ganes de sortir-se’n; fets que han facilitat enormement el meu acompanyament. I dic acompanyament, perquè per a mi és justament la tasca clau del referent: escoltar-lo, fer-li costat, preocupar-te pel que l’amoïna, saber que sempre i per a tot pot comptar amb tu, compartir,… I després de 7 mesos ja puc dir que la nostra relació és més igualitària, en el sentit que també participa de les meves preocupacions, il·lusions,…en definitiva que mantenim una sòlida amistat!!! I això no té preu!!! I en quart lloc vull destacar també, la importància de les sessions amb els altres referents: poder compartir els dubtes, gaudir dels progressos, saber que tens algú que et comprendrà perquè està vivint la mateixa experiència,…tot això és bàsic, imprescindible i entranyable. Moltes gràcies a tots/es pel que m’heu fet créixer com a persona!!!
Hamza (Referit): El Joan és el meu Referent. El vaig conèixer per Punt de Referència. És una gran persona per a mi. És una persona molt estimada. No el coneixia abans però ara el conec bé. Quan ens hem trobat ell m’ha ensenyat a aprendre el castellà i el català i m’ha ajudat a saber coses que abans no sabia, a conèixer la ciutat… Té confiança en mi i jo també tinc confiança amb ell. Em tractra com una persona de la seva família i em porta amb ell a on viu, a la Festa Major del seu proble, i a conèixer la seva família i persones noves. Quan estic amb ell sento que estic amb la meva família. Ara és una persona molt important i molt estimada per mi.
Totes les persones haurien de tenir dret a un habitatge. Com diu l’Ajuntament de Barcelona “l’habitatge és un dret com una casa”. Però, en algunes ocasions, els desitjos i la voluntat no es materialitzen fins que algú dóna passos ferms en la direcció correcta.
Justament, un d’aquests passos petits, però valents, el van realitzar fa uns anys la Comunitat Sunday, un grup de veïns i veïnes de Sant Feliu de Llobregat. Van unir esforços i il·lusions començant una experiència que no deixa indiferent. El seu objectiu no era possibilitar únicament l’accés a l’habitatge de nois i noies extutelades, sinó donar l’oportunitat de crear una llar.
Enguany, aquesta llar torna a iniciar una nova etapa amb 3 joves (Mamourou, Abdel i Nama) que conviuen a un pis de Sant Feliu de Llobregat. Tots tres estan estudiant i tenen per davant una etapa en la qual la Montse, en Pere, la Mercè, en Manu, la Pilar, en Juan i en Matías els podran acompanyar per continuar el seu projecte vital.
La comunitat Sunday treballa acompanyant al jovent, aportant-los coneixement de Sant Feliu de Llobregat, moment distesos de visites a la llar del jovent, i donant-los la seva visió de les coses. D’aquesta manera treballen per reforçar les fortaleses del jovent i continuar enfortint els aspectes que aquests vulguin treballar.
En aquesta experiència també hi participa Punt de Referència, aportant un seguiment professional per part de la tècnica del projecte, la Núria. Amb ella s’acorden els marcs del projecte i es fan les valoracions dels itineraris que el jovent segueix.
Considerem que hem de ser-hi quan aquestes oportunitats es materialitzen, perquè creiem que totes les persones tenen dret a un habitatge digne per tal de construir una vida digna.
30 200 1000
En José Luís va tenir una idea: que 30 persones aportin cada any entre 200 i 1000 euros per donar suport a projectes socials. I ho està fent. Aquest va ser l’embrió de la Fundació 30 200 1000.
Aquest any Punt de Referència hem tingut la sort de comptar amb el seu suport. I la seva idea ha fet que la nostra, el projecte “JovesxJoves” que fins ara era una acció dins del projecte Trajecte, agafi empenta i comenci a volar sol.
El suport de la Fundació 30-200-1000 ha anat directe als joves, els qui posant-hi il·lusió i esforç han organitzat i participat en 2 camps de treball, un a Barcelona, rehabilitant el pis del Poblenou, i l’altre a Guadalajara, en un camp de treball organitzat per l’Associació Vasija.
El tancament del projecte va ser fa uns dies al Festival Esperanzah! on van conèixer moltes iniciatives socials i de compromís amb la comunitat, d’on han tret idees pel “JovesxJoves” d’aquest curs. No ho dubteu, en sentireu a parlar aviat.
Ja ho veieu, #treinta200Mil, heu plantat una llavor. El jovent de Punt de Referència la farà créixer.
Trobar còmplices que creguin en els nostres projectes quan ja fa anys que funcionen i han demostrat el seu impacte no podem dir que sigui senzill, però no és una tasca tant feixuga com trobar còmplices per a les noves idees.
Per això volem destacar l’aposta que la Fundació Caixa d’Enginyers va fer per la innovació en els projectes de Punt de Referència. Fa 4 anys vàrem proposar-los començar a treballar en un model d’acompanyament al jovent extutelat i en risc d’exclusió per millorar la seva ocupabilitat. D’aquí l’origen de l’Ocupa’t, projecte que ha evolucionat fins a convertir-se, a finals del 2016, en un proposta de mentoria laboral: mentorHabilitats.
Gràcies a aquest suport tenim una nova línia de treball a Punt de Referència: la mentoria laboral. Gràcies per ser els nostres còmplices en la innovació, Fundació Caixa d’Enginyers
Temps de canvi per als pisos assistits
Com bé sabeu, a Punt de Referència comptem amb dos pisos de lloguer on hi conviuen joves, amb el suport educatiu diari d’una educadora. Durant els darrers quasi 5 anys hem comptat amb un pis al barri de Poblenou (el qual hem estat arreglant amb l’ajut del jovent durant aquest estiu) i l’altre a Hostafrancs.
Els canvis han arribat per aquests dos pisos per diversos motius (important augment del preu de lloguer, en un cas i imminent venda de l’habitatge en l’altre). Per aquest motiu estem buscant, per mitjà de totes les vies possibles, nous habitatges de lloguer.
En el termini d’entre 2 i 6 mesos necessitem llogar 2 habitatges de 3-4 habitacions a la ciutat de Barcelona o l’entorn metropolità, com l’Hospitalet de Llobregat o Cornellà, per exemple. Ens podeu ajudar a trobar-los?
Si seguiu les nostres xarxes socials ja haureu començat a veure les noves cares que ara son amb nosaltres al projecte pisos (en Riki i en Kilian). Seguim acompanyant a en Max, l’Imad i en Jaedur en el seu camí cap a l’emancipació, i en breu a algun jove més.
A Punt pel nou curs
Un article de Rita Grané, directora de Punt de Referència
Hem començat ja el curs 20+1 de l’Associació Punt de Referència. Aquest serà un curs molt especial, no tan sols perquè estem en un moment polític molt rellevant, sinó perquè és un curs ple de noves cares. Afrontem la consolidació dels nous projectes començats el darrer curs (GR16-18 i mentoria laboral), mantenint en funcionament i renovant, en allò que els faci més sostenibles, els projectes de llarga trajectòria, com són Referents, Acull, Equinocci, Trajecte i els pisos assistits Trampolí i El Pas. Seguirem posant en marxa nous reptes, i ho fem des de l’agraïment i l’aprenentatge de la bona feina feta per totes les persones que han donat vida a Punt de Referència al llarg d’aquests 20 anys.
Alguns ja tenen forma, com és el programa de Mentoria del Pla Català de Refugi, del que som entitat col·laboradora. O bé el projecte JovesxJoves, que ha arrencat amb força aquest estiu i promet ser un espai de lleure educatiu i de treball comunitari, molt innovador, pel jovent de Punt. D’altres encara son al calaix d’idees a desenvolupar, com és buscar noves fórmules per resoldre el greu problema d’accés a l’habitatge que pateix el nostre jovent quan surt dels pisos assistits. Tot això acompanyat de reptes que ens posen sobre la taula les institucions que confien en l’experiència d’aquests 20 anys: obrir un nou pis assistit i ampliar l’abast del projecte Acull.
Per aquest motiu, us volem presentar l’equip professional que, a dia d’avui, liderarà aquest projecte, el projecte de Punt de Referència 20+1. A la Tere, la Laura, la Núria, l’Alba i la Berta ja les coneixeu del curs passat. La Sílvia, el Xavi, la Cris i la Marta s’han anat incorporant des del juliol. I segurament en breu encara coneixereu alguna cara nova.
Som un equip carregat d’il·lusió, rigorós en la feina i, per sobre de tot, molt proper a les persones. Tant el jovent tutelat i extutelat com el voluntariat, indispensables en els projectes de mentoria, sentireu sempre l’escalf i la seguretat de saber que hi som cada dia. Volem seguir essent un Punt de Referència que treballa cada dia per la igualtat d’oportunitats en la emancipació del jovent sense xarxa de suport, i, per tant, vulnerable.
Aquest equip no està sol. Comptem amb una Junta directiva molt implicada, amb qui fem equip, unes sòcies i socis que manteniu el vostre compromís amb l’entitat i ens aporteu estabilitat econòmica, i amb moltes altres aliances, públiques i privades, d’organitzacions que confieu en la nostra manera de fer. A totes i a tots, especialment aquest any, moltes gràcies per ser-hi. L’equip professional hi posarem tot el nostre compromís, sabent que el vostre segueix essent imprescindible. Comptem, doncs, amb vosaltres en el projecte Punt 20+1.
Moltíssimes gràcies!
Una fotografia del GR 16-18
– S’incorpora la modalitat de torbades en petit grup i en diferents espais de la ciutat, segons l’activitat fotogràfica a realitzar.
– Visitarem exposicions i participarem en concursos.
– Treballarem per crear i muntar una exposició final.
– S’incorpora Marta Roda com a nova tècnica responsable del projecte GR 16-18. Benvinguda!
– Hi haurà 3 activitats “extres” en cap de setmana, al llarg de tot el curs escolar, us expliquem la primera:
El passat dia 24 d’octubre el grup de GR 16-18 té una cita especial amb el DOCfields (Fotografia Documental de Barcelona). Els i les 15 joves i mentores van ser a l’Arts Santa Mònica, participant en una activitat de fotografia organitzada per Photographic Social Vision, entitat col·laboradora amb Punt de Referència on realitzaran fotografia documental sobre el turisme a la ciutat.
En aquesta segona edició les activitats de mentoria continuaran tenint una periodicitat setmanal, i es mantindrà la pràctica de la fotografia digital com a eix per a la reflexió sobre el jo, el nosaltres, el moment vital i les xarxes socials relacionals (online i offline).
Qui pogués tornar a l’agost, a Guadalajara…
Las cosas nunca salen como una espera y en este trabajo tan dinámico, tan proclive a los sobresaltos y, en definitiva, tan impredecible. Las sospechas de que todo puede darse la vuelta y terminar mal siempre están sobrevolando por nuestras cabezas, al menos en mi caso, ya que como coordinadora de un Hogar de Acogida intento ir siempre un paso por delante, y ese paso casi siempre suele ser el de la precaución, el temor de que las nuevas experiencias para nuestros jóvenes no encajen con sus expectativas, la falta de feeling con jóvenes que vienen de otros lugares y no se conocen, la posible incompatibilidad con otros educadores, etc.
A veces no hay mayor placer que estar equivocado.
Todos aquellos temores comenzaron a desaparecer días antes a nuestro encuentro con los jóvenes de Punt de Referencia. La Educadora de referencia, Tere, y yo, estuvimos en contacto para ultimar los detalles de la estancia, y ya en las primeras llamadas y whatsapps se percibía un ambiente de colaboración que hacía presagiar nuevas sensaciones.
Su viaje tuvo que ser agotador porque cuando fuimos a recibirlos a la estación de autobuses traían cara de cansados, pero eso no fue excusa para que la primera toma de contacto fuese inmejorable. Nos saludamos, cargamos el equipaje en nuestra furgoneta y nos dispusimos a recorrer los más de 80 km que nos separaban de nuestra experiencia.
Una vez que llegamos al Campamento, los chicos de Vasija, explicaron a sus compañeros en qué había consistido su trabajo en dichas instalaciones durante el mes de Julio, enseñándoles el funcionamiento del comedor, de la cocina, el office y el mantenimiento de las instalaciones, etc. Aprovechamos la cena para conocernos más entre nosotros e intercambiar experiencias, comentar a los chicos el programa de actividades que habíamos preparado. Y a partir de ese momento, comenzó la verdadera experiencia: los chicos fueron conociéndose más entre ellos y estrechando lazos de amistad, las educadoras sintiendo una conexión muy importante a la hora de concebir nuestro trabajo, y la implicación por parte de dos entidades, muy separadas geográficamente, pero muy cercanas en su ideología y su forma de trabajar.
Los chicos aún guardaban en su equipaje algo de timidez, pero no tardaron en demostrarnos que habían comenzado con buen pie. Las primeras relaciones con el resto iban por buen camino y esto dibujaba en el horizonte un paisaje de colaboración, risas, trabajo y aventura. Entre la convivencia, las arduas tareas de mantenimiento y los juegos los días pasaban a la velocidad de la luz y la relación campo-ciudad se consolidaba, la conexión Barcelona-Guadalajara cuajaba.
De entre las actividades recuerdo con especial cariño el muro que tuvimos que adecentar en un pueblo cercano, Prádena, y el solazo que nos dio, parecíamos currantes de toda la vida. Marcamos el paso de ganado y nos comimos un bocadillo a la intemperie de esos que saben a gloria bendita. Hubo más trabajo el resto de los días, como el pintado y mantenimiento de las cabañas que hay dentro del propio campamento, las cuales aún seguimos sin saber si las dejamos mejor de lo que estaban.
El día de las piraguas fue también muy especial, los chicos ya habían congeniado y el pasar de los días era un regalo. Las condiciones climatológicas venían de cara y parecíamos regatistas profesionales. Al día siguiente montamos a caballo, hicimos escalada, jugábamos en la piscina y las horas y el paso de los días volaban. Tere y yo empezábamos a entendernos solo con la mirada y los chicos habían formado un grupo muy sólido: trabajador, dispuesto, sonriente, integrado. Esta experiencia ponía de manifiesto, una vez más, que el intercambio y el trabajo con otras entidades enriquece, complementa y aporta nuevos puntos de vista tan necesarios en este trabajo tan cambiante.
Hay que ampliar los lazos afectivos de nuestros chicos, hay que empujarles a vivir otras experiencias y que saquen a la luz lo mejor de cada uno de ellos. Porque cuando uno no está en su zona de confort (si es que se puede usar esta expresión con estos jóvenes) se puede sentir un extraño, pero, por el contrario, también puede ser la luz que (nos) guie a otros muchos en una dirección positiva y constructiva.
En mi caso solo puedo enviar palabras de agradecimiento. La experiencia fue redonda, la relación con los jóvenes y con los educadores aún perdura y ojalá sea el principio de muchas otras experiencias más porque ha quedado de manifiesto, una vez más, que el trabajo, que este trabajo en concreto, depende en gran medida de conocer, conocerse, y dejarse conocer. Que todo estímulo bien orientado puede ser trascendente y vital en el proceso de tránsito a la vida adulta. Que los distintos profesionales que trabajamos en eso tenemos un denominador común. La igualdad de oportunidades, la educación, el respeto y, porque no decirlo, el amor. Y que todo ello cuando se pone en conjunto, suma y deja recuerdos imborrables en la memoria de todo aquel que participa.
Ara fa 20 anys la Fàtima estava nerviosa per conèixer el seu Referent. Ara ens hem trobat amb ella per mirar enrere i recordar aquests anys en que Punt de Referència l’ha vist créixer, de la mateixa manera que ella ha vist créixer l’entitat.
Fàtima, resumidament quina ha estat la teva trajectòria abans d’arribar a Punt de Referència?
Vaig néixer al desert del Sàhara, un país refugiat des de fa més de 40 anys. Tinc 8 germans barons. Els 4 primers anys de la meva vida vaig estar entre Argèlia i els campaments de refugiats de Sàhara, cuidada per la meva mare i la meva tieta. A aquesta edat vaig obtenir els papers per venir i això vaig fer. Un cop aquí vaig anar a un centre de monges de la que vaig sortir a la majoria d’edat. A partir d’aquí es tractava de començar a buscar-se la vida.
Com vas viure participar a Referents ara fa 20 anys?
Jo recordo estar nerviosa. Això de fer amics no m’era fàcil. Tot i així jo sempre he estat oberta a tot i vaig pensar: per què no? No sabia amb qui em trobaria però al conèixer el meu referent em vaig sorprendre. Resulta que era més bona persona que jo, que ja és difícil! (riem).
Al ser el primer grup de joves de Punt de Referència, has vist molts canvis en aquests 20 anys?
Si, de fet només érem 2 joves els participants, un noi marroquí i jo. És l’únic jove que vaig conèixer. I de Punt de Referència vaig conèixer l’activitat de l’entitat molts anys després de tenir el Juanjo de Referent. Pensa que deu fer 10 anys que es va fer la primera Trobada Anual, i jo ja duia 10 anys relació amb en Juanjo. En aquell moment Punt de Referència no tenia tants programes com ara, i penso que està molt bé que els joves puguin per exemple tenir pisos assistits.
Què diries del teu Referent, en Juanjo?
El Juanjo? M’encanta. És súper divertit i la seva família m’encanta tota: la Míriam, els nens, el Nil i l’Eloi… estic molt a gust amb ells. Es pot parlar de tot amb ells, i saben escoltar, estan involucrats tots en les converses… i ha estat així des del principi, segurament perquè hem tingut una bona connexió.
A més m’han ajudat en moment que ho he necessitat. En qualsevol moment puc trucar al Juanjo i em dirà: vine. Sempre continuarà sent el meu referent, o més que referent són la meva família.
I què creus que li has aportat a Juanjo?
A que aprengui a callar mentre jo parlo, (riu molt). No, és broma, penso que ens ensenyem coses mútuament però si ha après alguna cosa hauria de dir-t’ho ell. Hi ha coses de la meva terra que tots dos hem descobert, per exemple.
Amb tots aquests anys, què heu fet conjuntament que recordis amb carinyo?
Uf, moltíssimes coses. Juanjo em va dur a la primera excursió nocturna. Un any em va dir que anés de campaments on ell estava amb nens. Tinc molt bon record d’això, em va encantar. També recordo la primera vegada que vaig anar a casa seva, en guardo molt bon record. Recordo petites coses que probablement tothom ha fet en algun moment de la seva vida.
Com estàs actualment?
Molt bé. No canviaria res. Si tornés a néixer al Sàhara tornaria a venir cap aquí. He pogut fer tot el que volia fer i de la manera que he triat. En la meva adolescència vaig anar dues vegades de visita al meu país i van ser els moments més durs de la meva vida. Ja no tinc res a veure amb el seu món, les seves relacions familiars, les seves normes, el tracte de l’home cap a la dona, la religió, etc… Penso que tingut sort de conèixer el Juanjo o de tenir bons amics com la Lali, que sempre m’han animat a seguir el camí que més em convenç.
Què diries als joves que ara entren a Punt?
Crec que els referents són importants per a tothom. Tenir algú a qui puguis trucar i compartir les il·lusions, les angoixes, i tot a la vida. Penso que tothom necessita tenir una petita família.
Per altra banda crec que tothom s’ha de donar oportunitats, i lluitar pel que vol. Que no perdin la il·lusió i que es rodegin de gent positiva.
Els primers fruits de MentorHabilitats
Després d’uns mesos de la posada en marxa de MentorHabilitats, ens hem trobat amb la Conxi, en Pere i en Víctor, 3 voluntaris que han estat mentors d’aquest projecte pioner, un programa de mentoria laboral que compta amb la col·laboració de les entitats Punt de Referència, Fundació Marianao, Fundesplai, i Fundació Èxit.
Hem recollit les seves opinions en aquesta entrevista grupal:
__________________________________________________________________
Com arribeu a MentorHabilitats?
V: En el meu cas és el primer voluntariat que faig, i com que qui em va contactar era la persona tècnica d’aquest programa en concret, ja no em vaig mirar els altres programes.
C: L’email que vam rebre a la meva entitat ja deia que es necessitaven voluntaris per aquest programa. Després, a la primera trobada, l’Alba (tècnica de MentorHabilitats) ens va explicar exactament de què tractava el projecte i com estava organitzat. Personalment em vaig animar perquè m’atreia el fet d’estar a prop dels joves i poder ajudar-los.
P: En el meu cas em van informar i derivar des de la Fundació Èxit.
El projecte comença amb la formació dels que heu estat mentors. Quin aspecte d’aquesta formació us va ser més útil?
C: Per una banda va servir per trobar-nos per primera vegada tot l’equip de mentors.
Pel que fa a la formació va servir molt per sortir del teu món i prendre consciència de la realitat d’aquests joves i de les seves dificultats per trobar feina. Va ser una formació molt ben estructurada i pensada, fet que em va donar molta confiança.
V: La formació estava pensada sobretot per treballar amb dinàmiques.
Personalment també em va servir per entendre millor els objectius del projecte i per saber què s’esperava d’aquestes relacions de mentoria i del voluntariat, així com els límits que els mentors hem de tenir en compte un cop haguem conegut el/la jove. Un exemple que poso és que, per desconeixement, no se m’havia passat pel cap que no podria fer un cafè amb el /la jove que se m’hagués assignat. Després de fer la formació vaig entendre que els límits tenen un sentit i que aquest no era el meu rol.
Un cop us convertiu en Mentors formats, arriba l’esperada trobada amb els joves. Com va ser?
Tots: Va ser conjunta.
C: El primer dia va estar molt bé. Hi érem els voluntaris i els joves, i les tècniques ens havien preparat un joc de pistes en el que ens havíem d’anar preguntant fins a descobrir qui era el jove amb qui tindríem una relació de mentoria els propers mesos. Va estar molt bé trencar el gel així, em va agradar molt.
V: Al trobar-nos el primer dia tots va anar molt bé per aprofitar i parlar mitja hora amb aquest jove, donar-te el telèfon i posar-te cara.
Quin grup de joves participen del projecte o heu conegut?
P: Jo tinc la sensació que és un món molt heterogeni, com cada persona ve d’un món molt diferent. Ens hem trobat amb joves que la seva prioritat era inserir-se laboralment, però també amb d’altres que venien amb objectius ben diferents.
C: Estic d’acord. A nivell general he trobat que els falta confiança en ells mateixos. Tot i així, conèixer i descobrir el jovent és com pelar una ceba: mica en mica vas aprofundint, capa per capa, i finalment veus perquè aquesta persona té certes fortaleses i certes mancances. Crec que la nostra feina era identificar aquests valors i veure fins a on els podíem acompanyar. En el cas del jove que se’m va assignar clarament tenia una necessitat de trobar feina, i a nivell de competències, calia treballar l’autoestima.
V: Jo he acompanyat a dos joves, i molt diferents un de l’altre. Un dels dos és un noi que ha arribat al país fa pocs mesos i busca principalment una busca acompanyament en el procés de coneixement de l’entorn laboral. L’altre noi és espanyol i l’objectiu que ens hem marcat ha estat animar-lo per trobar feina.
Les activitats grupals quin rol han jugat pels joves?
P: El fet de treballar grupalment té avantatges però també penso que no permet distingir entre les diferents situacions dels nois.
V: Per altra banda, a les sessions grupals hem fet activitats conjuntes molt satisfactòries, com la campanya de donació de Sang que havíem preparat tots junts i que va ser un èxit.
I a part de les trobades grupals, també teniu els moments de relació jove-mentor/a
V: Tots junts ens trobem cada dues setmanes i treballem conjuntament, mentre que la setmana que no ens trobem tots junts és quan quedes a soles amb el/la jove.
C: Si, penso que la combinació de trobar-nos grupalment i també individualment ha donat molta riquesa. Les trobades grupals han servit sobretot per treballar els temes competencials, i també perquè tant el grup de joves com els voluntaris coneguem la història tan diferent que porten cada un d’ells a l’esquena. I en canvi la relació un a un ha servit per entrar més en les necessitats de cada jove i centrar-se en el seu cas concret.
En aquests mesos heu notat canvis en els nois?
V: Un dels nois que he seguit si que està més actiu i amb més ganes de fer coses que no pas quan ens vam conèixer. En aquest temps ha canviat de pis i ha fet un nou cercle d’amistats.
C: En el cas del jove que he acompanyat si que hem aconseguit fer-li veure que és més bo comunicant del que es pensava. Un cop superada aquest episodi, estem treballant perquè posi en valor les coses que ha anat fent i vivint, ja que durant un temps se li han posat massa en dubte. Els primers resultats que he vist és que ell està molt més content, té un currículum ja preparat i està enviant-lo per trobar feina. Fa il·lusió veure aquests canvis.
P: En el cas del meu jove la seva necessitat no era trobar feina de manera imminent, sinó més aviat moure’s en nous cercles i ampliar la seva xarxa.
Ara que ja us trobeu a la recta final de la relació de mentoria, amb quin moment del projecte us quedeu?
V: Amb el dia que vam fer la recollida de Sang amb Banc de Sang i Texits. Havíem estat treballant amb els joves conjuntament perquè el projecte sortís i em va agradar molt fer tot el procés tal i com va anar.
C: Jo recordo amb especial carinyo el dia que cada jove havia portat una fotografia seva que expliqués alguna cosa sobre ells. Allà ells van descobrir-se moltes coses i va ser un moment molt potent.
Què destaqueu com a més positiu del projecte?
C i V: Les activitats i les dinàmiques, i el fet que el curs contempli tant moments grupals com individuals.
P: Penso que hem tingut molt recolzament de les tècniques. Per a qualsevol cosa que sorgís sempre hi havia una persona disposada a ajudar.
V: Si, en tot moment hi ha hagut molta informació, i s’agraeix molt, igual que l’entusiasme que hi ha dipositat en el projecte.
Fantàstic! I com us agradaria que fos una segona edició de MentoHabilitats?
C: M’agradaria molt pensar que més joves haguessin pogut aprofitar aquesta oportunitat i els bons resultats que dóna.
V: En el meu cas em va costar uns dies veure quin rol era exactament el que havia d’agafar i què s’espera de la relació. Després de trobar-nos ja amb l’Alba i fer la reunió inicial em vaig adonar que segons el que el jovent necessités, la implicació seria una o una altra.
P: En el fons som dels primers grup de MentorHabilitats, i que crec que al mateix moment que s’està acompanyant als joves, s’està provant la millor manera perquè el sistema plantejat funcioni.
Recomanaríeu aquesta experiència a persones que vulguin fer voluntariat?
C: Si, crec que és un projecte molt maco, i val la pena cuidar-lo mentre les persones hi creuen.
Que no es perdin aquest bon fer i les ganes d’acomapanyar
Rumb a Guadalajara!
Lluny d’estar aturats i passant la calor com es pot, 5 joves de Punt, acompanyats de la tècnica Tere, agafen les maletes i marxen 6 dies a Guadalajara.
Aquestes últimes setmanes han estat preparant conjuntament aquest viatge d’estiu, que consisteix en participar a un camp de treball, una activitat que va més enllà de l’oci com a plaer. Doncs l’activitat s’ha plantejat, també, per resoldre uns objectius concrets: Amb aquesta oportunitat els joves volen conèixer noves realitats i joves d’altres llocs, millorar les habiliats comunicatives i socials mitjançant la participació en projectes socials i finalment, treballar per la cohesió del grup.
El camp de treball
Els joves, juntament amb mes joves d’arreu de l’Estat, durant els matins estaran realitzant tasques de manteniment de l’Alberg Juvenil i a les tardes participaran en diverses activitats de lleure de l’Associació Vasija, com: piragüisme, ruta en bici, iniciació a l’equitació o una visita cultural a Atienza i Siguenza, etc
Aprenent i compartint amb entitats europees
Punt de Referència forma part d’una xarxa europea d’entitats que treballen amb projectes de mentoria anomenada European learning network of mentoring programmes for migrants.
En aquest context, del 3 al 4 de juliol, des Punt de Referència hem realitzat un job shadowing a Bèlgica, una experiència d’intercanvi amb entitats que treballen amb projecte de millora de l’ocupabilitat en joves i amb mentoria laboral. Amb aquestes hem pogut intercanviar i aprendre eines i formes de treballar exitoses i estratègies de cara el futur.
Trobades com aquestes, i el fet de ser membres d’una xarxa d’entitats internacionals que treballen en la metodologia de la mentoria, ens han servit per descobrir noves eines i formes de fer i compartir la experiència i expertesa de Punt de Referència amb d’altres projectes que estant sorgint. És sempre una experiència beneficiosa!
Avui hem visitat Photographic Social Vision, l’entitat que (entre d’altres tasques) promou la transformació personal i la integració social mitjançant la fotografia. i amb qui hem treballat conjuntament al programa pioner GR 16-18. Allà ens trobem amb l’Alice, que conjuntament amb la Mireia, han estat part molt important per determinar de quina manera s’ha treballat amb els joves i per aconseguir els objectius que ens proposàvem.
Voleu saber què hem parlat amb elles ara que ja ha acabat la primera fase del projecte?
—————————————————————————————————————————————–
Com us trobeu amb Punt?
Va ser casualitat. La Mercè (Punt de Referència) va anar al world press photo i va veure informació de l’àrea d’educació de la fundació, en concret d’un cicle de tallers fotogràfics per adolescents. En aquell moment ella recull la informació i veu que li encaixaria perfectament amb el que ella tenia en ment. A partir d’aquí ella ens contacta.
Quan comenceu a treballar amb els joves tutelats, partiu d’alguna experiència prèvia?
Si. L’àrea d’educació de la fundació de PSV porta organitzant projectes educatius des de 2014. Potser el que més recorda la feina que ara hem fet són els tallers Punt de Vista, tallers participatius d’uns 5 mesos de durada, en els que fem acompanyament a processos personals i col·lectius de amb persones en situació de vulnerabilitat. En ocasions anteriors havíem treballat amb joves de la mateixa edat en situacions pràcticament iguals, per exemple amb la Fundació Ciutat i Valors. També tenim experiència treballant amb immigrants, amb l’objectiu de generar vincles entre ells.
Quin poder té la fotografia com a eina?
Nosaltres creiem moltíssim en el poder de la fotografia com a eina d’expressió, d’educació, d’educació visual, de transmissió de valors… és una eina molt potent per connectar amb el món i amb un mateix. Les imatges que un observa et fan veure coses teves i les que produeixes generaran coses en els altres. Nosaltres no donem classes tècniques de fotografia més enllà d’ensenyar una base. Ens agrada centrar-nos en l’actitud de mirar.
Tenim la càmera preparada, i ara què?
Sempre treballem des de la participació col·lectiva, fent grup i tenint en compte també els objectius individuals de cada projecte. Totes les dinàmiques proposades estaven adaptades al perfil, al nivell i a les necessitats del grup i estaven pensades per crear cohesió grupal, ja que el clar objectiu d’aquest projecte que hem fet amb Punt de Referència era clarament el de generar vincles entre el jovent.
Heu notat canvis en els participants a mesura que evolucionava el GR 16-18?
La veritat és que si. El canvi entre el primer i l’últim dia s’ha notat molt. Vam començar el curs que ens vam trobar un grup de nois que, de fet, encara estava per fer. Tenien ganes de començar però a l’hora estaven tímids i dispersos. En canvi l’últim dia va ser un regal perquè ells mateixos van acabar fent-se fotos de grup (una manera gràfica de veure que hem arribat allà on ens havíem proposat).
Com heu aconseguit arribar a l’objectiu que buscàvem?
Cada grup amb qui treballem té unes necessitats, i és important tenir-les en compte i si cal modificar una mica les dinàmiques en funció d’això. En el cas del grup de GR 16-18 ens vam adonar que era important deixar-los espai perquè es coneguessin. Vam començar a proposar activitats amb unes pautes molt clares i en les que estaven guiats, però que poguessin realitzar l’equip sol.
Més enllà de la cohesió grupal, ens ha semblat veure en alguns, motivació per l’art fotogràfic
Si, depèn de cada persona, però recordo que n’hi havia dos que van connectar amb la fotografia. Potser pels altres va ser poc més una bona experiència, però si, està bé quan aconsegueixes fer enganxar a algú en aquest sentit.
I una manera genial d’enganxar-los va ser portar-los al World Press Photo?
Si, la Mireia (PSV) els va fer la visita guiada, que també va ser pensada a la seva mida. Van ser els nois/es que van triar quines fotos que els cridaven l’atenció i que volien que els expliqués. Crec que els va agradar molt.
I ara que és un grup unit, i alguns d’ells s’han sensibilitzat amb la fotografia, com valoreu la possibilitat de treballar junts properament?
I tant! Vam estar avaluant el projecte amb la Mercè (tècnica a Punt de Referència) i pensem que han estat un procés molt positiu. El que ens plantejàvem abans de començar era tot un repte per les dues parts: per una banda mai ningú de Punt havia treballat amb la fotografia, i per la nostra part el repte ha estat adaptar un programa a les necessitats prou complexes del grup, un grup que tenia un doble focus: els mentors i el jovent. Hem après moltíssim i amb Punt de Referència pensarem una manera de continuar treballant conjuntament.
Tenint en compte que GR 16-18 ha estat un programa pilot, quin aspecte afegiríeu o canviaríeu en una segona etapa?
Hem tingut un grup molt bo a nivell de creació fotogràfica, un nivell alt que ens va sorprendre. I ens vam adonar que podríem haver donat més valor a les fotos de cada un, ens hagués agradat que finalment cada un reconegués les fotografies com a obres pròpies i que, per exemple, les tinguessin impreses. Però no hem tingut suficient espai per fer-ho.
Les opinions sobre la jornada han estat molt positives, com ens ho ha fet notar Anna Fuentes, metgessa resident de medicina familiar i comunitària: “Ha estat una gran oportunitat compartir unes hores amb aquest equip de joves i mentors/es amb tant potencial humà. Han aconseguit enamorar-me amb la seva motivació i engrescar-me a aprendre de tots aquells dubtes que s’han generat durant l’activitat. La campanya de donació de sang que estan preparant és genial i la feina feta té repercussió positiva tant per el grup com per la societat”.
CORDA FLUIXA El bloc de Punt de Referència 