Skip to content

Aprenc molt de tu

03/07/2017

Un article de Laura Terradas Cargol, tècnica de projectes de mentoria

 

A Punt de Referència acompanyem a jovent extutelat, qui sovint ha viscut situacions traumàtiques en el seu passat i viuen dificultats emocionals arrel de la pròpia trajectòria. En els projectes de mentoria com Referents, Acull i Equinnocci, l’objectiu de la relació està centrat en l’acompanyament emocional.

La potencialitat de la mentoria en aquest acompanyament emocional, sumat a la resta de suports professionals (educadora, terapeuta, etc.), és que focalitza la interacció en el reconeixement de l’altra persona i en les seves potencialitats. Establint vincles, noves experiències positives que ajuden a sanar les anteriors, espais d’informalitat no professionalitzats i flexibles que permeten la comoditat i confiança per parlar, per anar desgranant i posant nom a les situacions i emocions viscudes. Construint conjuntament un context propici per a què el o la jove trobi, en la seva resiliència, la força i els recursos per aconseguir els propis objectius de vida.

Això no sempre és fàcil, sobretot quan la persona a qui acompanyem ha viscut circumstàncies difícils i, a vegades traumàtiques. Per sobreviure ha creat murs, barreres o estils comunicatius amb els què no estem familiaritzades. Algunes senyals d’experiències traumàtiques que es poden detectar en la quotidianitat són: malsons, insomni, flashbacks, no voler recordar, dificultats de concentració, reaccions desmesurades, dificultat per deixar-se acompanyar i mostrar-se vulnerable, etc (Raposa, 2017). La vivència de situacions traumàtiques pot dificultar la construcció d’un vincle de confiança com és la mentoria i, alhora, si el o la jove en té ganes és el millor punt de partida!

Aquí van 11 aprenentatges a tenir en compte en l’acompanyament emocional de mentors, mentores i jovent, i per a construir un vincle de confiança (seguint les pautes de E. Raposa (2017) i H. Bath (2008) sobre com incorporar la perspectiva del trauma als programes de mentoria):

  1. Reconeixement de l’altre. “Què és el que més t’ha agradat de les vacances? Jugar a criquet amb la Maria!” “Té tota la raó, i mira que era obvi. Ens ha comentat que li agradaria anar a jugar més a criquet amb nosaltres”.
  2. Presència i flexibilitat per establir el vincle.“No sé si li aporto massa res, estic allà, parlem del temps, del què fa al dia a dia, d’anècdotes quotidianes i prou”.“Ser-hi ja és molt. Té molt a dins i qui sap en quin moment li servirà”.
  3. Claredat i seguretat en la relació. Pautes senzilles i concretes. “El consell que us donaria és que quan us relaxeu i sigueu vosaltres mateixos, tot començarà a funcionar”.
  4. Com més relacions pugui construir millor, amb tu o amb altres. “Ara estic més content, tinc ganes de fer coses, de viure, d’estar aquí a Barcelona. Us he conegut i fa que en tingui ganes”.
  5. Acompanyar a saber reconèixer les emocions, posar-les-hi nom i legitimar el que senti.“És ben curiós! Hi ha dies que té poques ganes de parlar i quan li pregunto si està trist, em respon ràpidament que no. “Sempre estic content” diu amb la cara seria.” “Ah si? Doncs jo hi ha dies que estic trista i altres no, però a vegades no vull que l’altre gent ho sàpiga
  6. Com diu Oklander (1988) deixa que et parli de la seva solitud, no la jutgis i després parla-li de la teva. “A vegades és molt difícil, perquè no sé què dir-li. L’escolto, però són tantes les dificultats en què es troba i la seva solitud que no sé què dir-li.
  7. Abraçar el silenci, acceptar el moment. “Estic preocupada, tinc la sensació que li agrada quedar, però moltes vegades està en silenci, arriba i no té ganes de parlar, i ens passem llargues estones assentats...”
  8. Res és personal. “Fa dies que no ens veiem. M’ha escrit per whatsapp que està molt trista i que ha de fer moltes coses i no pot quedar aquesta setmana. No sé si té gaire interès per la relació”.
  9. Acceptar les pròpies limitacions.“Hi hauria dies en què podem ser-hi més i altres en què no tant, és important saber com estem per saber què podem donar. Potser avui no és un bon dia per quedar o bé podem simplement passejar per la platja.”
  10. Recordar que és una cadena de cures: jove-mentora-tècnica-supervisora, més la xarxa de professionals, i en casos d’alta intensitat suport especialitzat per al o la mentora. Deixa’t guiar:

A vegades una bona estratègia és poder-li dir el que estàs sentint en aquell moment mentre t’explica la situació concreta. Parar per apreciar l’emoció que sorgeix i posar-li nom”. Laurie Vargas (2015) defensa donar importància a la xarxa de suport emocional al mateix nivell que la xarxa educativa.

  1. I per últim, l’agraïment: “Gràcies per deixar-me aprendre de tu, per ensenyar-me a veure’t i així poder-te acompanyar millor. Gràcies per estar disposat a deixar-te acompanyar a tu jove, a tu referent, a tu acollidora i per acompanyar-me i aprendre de vosaltres companyes d’equip i a totes les persones professionals que ens supervisen i amb qui treballem en xarxa”.

 

Construir relacions de reconeixement i confiança, que creïn un context emancipador, sanador i de creixement personal, és un art a cultivar. Requereix de temps, perseverança, una xarxa de suport (no només una persona) i creença en l’altra, a qui tens al davant. És el que proposem des de Punt i persistim dia rere dia per fer-ho possible.

 

 

Anuncis
One Comment leave one →
  1. Conxi Pérez Radua permalink
    15/07/2017 18:04

    Felicitats Laura, ho has expresat i redactat des del cor, i es percebeix. Salut companya!!
    Conxi Pérez
    Mentora joves i dones
    Promotora d igualtat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: