Skip to content

La Montse i en Zak, a Sant Cugat del Vallès

MONTSERRAT PLAZA I SEGARRA. Sant Cugat, 22 de juny de 2009

Va ser gairebé per casualitat que jo em trobés involucrada en el programa “Acull”. El fet de quedar sola a casa (la mort del meu marit i l’emancipació ja llunyana dels fills) va fer que em plantegés compartir la meva llar amb algú altre, val a dir, per motius evidentment interessats. L’enyor em podia i la casa em queia a sobre. El que havia estat el meu refugi es va convertir en un lloc poc desitjat. La meva fita del dia a dia; arribar ben tard a casa per anar de dret a dormir. I demà serà un altre dia!.

 Vaig conèixer un jove marroquí de Sant Cugat acollit per una amics del meu fill gran. L’Abde. I en conèixer la seva experiència va ser quan em vaig proposar la possibilitat de participar en el projecte .

Un cop vaig conèixer les condicions i vaig acceptar entrar en el projecte tot era impaciència per rebre el que seria el meu nou fill. Per bé o per mal tot arriba en aquesta vida i el destí m’envià en Zakaria (Zak per a nosaltres), un xicot algerià de dinou anys de mirada noble i ulls somrients, que des del primer moment va mostrar una predisposició insòlita per integrar-se a casa i al país.

Des del primer dia m’hi vaig dirigir en català i ell s’hi avingué de bon grat i amb entusiasme. Això fou important per a mi atès que la comunicació entre ell i jo ha estat molt fluida i planera. Avui, al cap de tres mesos de ser a casa, ja ha assolit el nivell A de la nostra llengua.

L’experiència ha estat molt enriquidora per a mi i penso que també per a ell. Ens hem adaptat l’un a l’altre sense gaires entrebancs ni discrepàncies. Ha fet una integració en la família talment com si es tractés d’un fill més: em diu mare. I després de la família i els amics vingué la integració al poble apuntant-se a castellers on ha tingut la possibilitat de fer un munt d’amics. Li agrada el poble i pel que diu, té intenció de fer-hi arrels quan marxi de casa.

Ara, per acabar-ho d’arrodonir, estem a punt de tancar l’únic punt feble que ens quedava: resoldre la seva integració laboral al país. Tot indica que d’aquí a pocs dies i si tot va bé, en Zak haurà estat contractat per una cadena de restaurants de solvència amb la qual cosa la preocupació pel seu futur més immediat quedarà resolta.

Sembla una mica un conte fet a mida però és així. Digues-li sort, digues-li bona disposició, el cas és que a en Zak sembla que totes li ponen i de retruc a mi també. Ara només espero ser un veritable punt de referència per a ell el dia que inevitablement alçarà el vol.

%d bloggers like this: