Skip to content

Els primers fruits de MentorHabilitats

28/07/2017

Després d’uns mesos de la posada en marxa de MentorHabilitats, ens hem trobat amb la Conxi, en Pere i en Víctor, 3 voluntaris que han estat mentors d’aquest projecte pioner, un programa de mentoria laboral que compta amb la col·laboració de les entitats Punt de Referència, Fundació Marianao, Fundesplai,  i  Fundació Èxit.
Hem recollit les seves opinions en aquesta entrevista grupal:

__________________________________________________________________

20170727_171311.jpg

Com arribeu a MentorHabilitats?

V: En el meu cas és el primer voluntariat que faig, i com que qui em va contactar era la persona tècnica d’aquest programa en concret, ja no em vaig mirar els altres programes.

C: L’email que vam rebre a la meva entitat ja deia que es necessitaven voluntaris per aquest programa. Després, a la  primera trobada, l’Alba (tècnica de MentorHabilitats) ens va explicar exactament de què tractava el projecte i com estava organitzat. Personalment em vaig animar perquè m’atreia el fet d’estar a prop dels joves i poder ajudar-los.

P: En el meu cas em van informar i derivar des de la Fundació Èxit.

El projecte comença amb la formació dels que heu estat mentors. Quin aspecte d’aquesta formació us va ser més útil?

C: Per una banda va servir per trobar-nos per primera vegada tot l’equip de mentors.
Pel que fa a la formació va servir molt per sortir del teu món i prendre consciència de la realitat d’aquests joves i de les seves dificultats per trobar feina. Va ser una formació molt ben estructurada i pensada, fet que em va donar molta confiança.

V: La formació estava pensada sobretot per treballar amb dinàmiques.
Personalment també em va servir per entendre millor els objectius del projecte i per saber què s’esperava d’aquestes relacions de mentoria i del voluntariat, així com els límits que els mentors hem de tenir en compte un cop haguem conegut el/la jove.  Un exemple que poso és que, per desconeixement, no se m’havia passat pel cap que no podria fer un cafè amb el /la jove que se m’hagués assignat. Després de fer la formació vaig entendre que els límits tenen un sentit i que aquest no era el meu rol.

Un cop us convertiu en Mentors formats, arriba l’esperada trobada amb els joves. Com va ser?

Tots: Va ser conjunta.

C: El primer dia va estar molt bé. Hi érem els voluntaris i els joves, i les tècniques ens havien preparat un joc de pistes en el que ens havíem d’anar preguntant fins a descobrir qui era el jove amb qui tindríem una relació de mentoria els propers mesos. Va estar molt bé trencar el gel així, em va agradar molt.

V: Al trobar-nos el primer dia tots va anar molt bé per aprofitar i parlar mitja hora amb aquest jove, donar-te el telèfon i posar-te cara.

Quin grup de joves participen del projecte o heu conegut?

P: Jo tinc la sensació que és un món molt heterogeni, com cada persona ve d’un món molt diferent. Ens hem trobat amb joves que la seva prioritat era inserir-se laboralment, però també amb d’altres que venien amb objectius ben diferents.

C: Estic d’acord. A nivell general he trobat que els falta confiança en ells mateixos. Tot i així, conèixer i descobrir el jovent és com pelar una ceba: mica en mica vas aprofundint, capa per capa, i finalment veus perquè aquesta persona té certes fortaleses i certes mancances. Crec que la nostra feina era identificar aquests valors i veure fins a on els podíem acompanyar. En el cas del jove que se’m va assignar clarament tenia una necessitat de trobar feina, i a nivell de competències, calia treballar l’autoestima.

V: Jo he acompanyat a dos joves, i molt diferents un de l’altre. Un dels dos és un noi que ha arribat al país fa pocs mesos i busca principalment una busca acompanyament en el procés de coneixement de l’entorn laboral. L’altre noi és espanyol i l’objectiu que ens hem marcat ha estat animar-lo per trobar feina.

Les activitats grupals quin rol han jugat pels joves?

P: El fet de treballar grupalment té avantatges però també penso que no permet distingir entre les diferents situacions dels nois.

V: Per altra banda, a les sessions grupals hem fet activitats conjuntes molt satisfactòries, com la campanya de donació de Sang que havíem preparat tots junts i que va ser un èxit.

I a part de les trobades grupals, també teniu els moments de relació jove-mentor/a

V: Tots junts ens trobem cada dues setmanes i treballem conjuntament, mentre que la setmana que no ens trobem tots junts és quan quedes a soles amb el/la jove.

C: Si, penso que la combinació de trobar-nos grupalment i també individualment ha donat molta riquesa. Les trobades grupals han servit sobretot per treballar els temes competencials, i també perquè tant el grup de joves com els voluntaris coneguem la història tan diferent que porten cada un d’ells a l’esquena. I en canvi la relació un a un ha servit per entrar més en les necessitats de cada jove i centrar-se en el seu cas concret.

En aquests mesos heu notat canvis en els nois?

V: Un dels nois que he seguit si que està més actiu i amb més ganes de fer coses que no pas quan ens vam conèixer. En aquest temps ha canviat de pis i ha fet un nou cercle d’amistats.

C: En el cas del jove que he acompanyat si que hem aconseguit fer-li veure que és més bo comunicant del que es pensava. Un cop superada aquest episodi, estem treballant perquè posi en valor les coses que ha anat fent i vivint, ja que durant un temps se li han posat massa en dubte. Els primers resultats que he vist és que ell està molt més content, té un currículum ja preparat i està enviant-lo per trobar feina. Fa il·lusió veure aquests canvis.

P: En el cas del meu jove la seva necessitat no era trobar feina de manera imminent, sinó més aviat moure’s en nous cercles i ampliar la seva xarxa.

Ara que ja us trobeu a la recta final de la relació de mentoria, amb quin moment del projecte us quedeu?

V: Amb el dia que vam fer la recollida de Sang amb Banc de Sang i Texits. Havíem estat treballant amb els joves conjuntament perquè el projecte sortís i em va agradar molt fer tot el procés tal i com va anar.

C: Jo recordo amb especial carinyo el dia que cada jove havia portat una fotografia seva que expliqués alguna cosa sobre ells. Allà ells van descobrir-se moltes coses i va ser un moment molt potent.

Què destaqueu com a més positiu del projecte?

C i V: Les activitats i les dinàmiques, i el fet que el curs contempli tant moments grupals com individuals.

P: Penso que hem tingut molt recolzament de les tècniques. Per a qualsevol cosa que sorgís sempre hi havia una persona disposada a ajudar.

V: Si, en tot moment hi ha hagut molta informació, i s’agraeix molt, igual que l’entusiasme que hi ha dipositat en el projecte.

Fantàstic! I com us agradaria que fos una segona edició de MentoHabilitats?

C: M’agradaria molt pensar que més joves haguessin pogut aprofitar aquesta oportunitat i els bons resultats que dóna.

V: En el meu cas em va costar uns dies veure quin rol era exactament el que havia d’agafar i què s’espera de la relació. Després de trobar-nos ja amb l’Alba i fer la reunió inicial em vaig adonar que segons el que el jovent necessités, la implicació seria una o una altra.

P: En el fons som dels primers grup de MentorHabilitats, i que crec que al mateix moment que s’està acompanyant als joves, s’està provant la millor manera perquè el sistema plantejat funcioni.

Recomanaríeu aquesta experiència a persones que vulguin fer voluntariat?
C: Si, crec que és un projecte molt maco, i val la pena cuidar-lo mentre les persones hi creuen.
Que no es perdin aquest bon fer i les ganes d’acomapanyar

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: