Skip to content

L’enfoc de Photographic Social Vision, imprescindible en l’èxit de GR 16-18

14/07/2017

Avui hem visitat Photographic Social Vision, l’entitat que (entre d’altres tasques) promou la transformació personal i la integració social mitjançant la fotografia. i amb qui hem treballat conjuntament al programa pioner GR 16-18. Allà ens trobem amb l’Alice, que conjuntament amb la Mireia, han estat part molt important per determinar de quina manera s’ha treballat amb els joves i per aconseguir els objectius que ens proposàvem.
Voleu saber què hem parlat amb elles ara que ja ha acabat la primera fase del projecte?

—————————————————————————————————————————————————-

Com us trobeu amb Punt?

Va ser casualitat. La Mercè (Punt de Referència) va anar al world press photo i va veure informació de l’àrea d’educació de la fundació, en concret d’un cicle de tallers fotogràfics per adolescents. En aquell moment ella recull la informació i veu que li encaixaria perfectament amb el que ella tenia en ment. A partir d’aquí ella ens contacta.

Quan comenceu a treballar amb els joves tutelats, partiu d’alguna experiència prèvia?

Si. L’àrea d’educació de la fundació de PSV porta organitzant projectes educatius des de 2014. Potser el que més recorda la feina que ara hem fet són els tallers Punt de Vista, tallers participatius d’uns 5 mesos de durada, en els que fem acompanyament a processos personals i col·lectius de amb persones en situació de vulnerabilitat. En ocasions anteriors havíem treballat amb joves de la mateixa edat en situacions pràcticament iguals, per exemple amb la Fundació Ciutat i Valors. També tenim experiència treballant amb immigrants, amb l’objectiu de generar vincles entre ells.

Quin poder té la fotografia com a eina?

Nosaltres creiem moltíssim en el poder de la fotografia com a eina d’expressió, d’educació, d’educació visual, de transmissió de valors… és una eina molt potent per connectar amb el món i amb un mateix. Les imatges que un observa et fan veure coses teves i les que produeixes generaran coses en els altres. Nosaltres no donem classes tècniques de fotografia més enllà d’ensenyar una base. Ens agrada centrar-nos en l’actitud de mirar.

Tenim la càmera preparada, i ara què?

Sempre treballem des de la participació col·lectiva, fent grup i tenint en compte també els objectius individuals de cada projecte. Totes les dinàmiques proposades estaven adaptades al perfil, al nivell i a les necessitats del grup i estaven pensades per crear cohesió grupal, ja que el clar objectiu d’aquest projecte que hem fet amb Punt de Referència era clarament el de generar vincles entre el jovent.

 Heu notat canvis en els participants a mesura que evolucionava el GR 16-18?

La veritat és que si. El canvi entre el primer i l’últim dia s’ha notat molt. Vam començar el curs que ens vam trobar un grup de nois que, de fet, encara estava per fer. Tenien ganes de començar però a l’hora estaven tímids i dispersos. En canvi l’últim dia va ser un regal perquè ells mateixos van acabar fent-se fotos de grup (una manera gràfica de veure que hem arribat allà on ens havíem proposat).

Com heu aconseguit arribar a l’objectiu que buscàvem?

Cada grup amb qui treballem té unes necessitats, i és important tenir-les en compte i si cal modificar una mica les dinàmiques en funció d’això. En el cas del grup de GR 16-18 ens vam adonar que era important deixar-los espai perquè es coneguessin. Vam començar a proposar activitats amb unes pautes molt clares i en les que estaven guiats, però que poguessin realitzar l’equip sol.

Més enllà de la cohesió grupal, ens ha semblat veure en alguns, motivació per l’art fotogràfic

Si, depèn de cada persona, però recordo que n’hi havia dos que van connectar amb la fotografia. Potser pels altres va ser poc més una bona experiència, però si, està bé quan aconsegueixes fer enganxar a algú en aquest sentit.

I una manera genial d’enganxar-los va ser portar-los al World Press Photo?

Si, la Mireia (PSV) els va fer la visita guiada, que també va ser pensada a la seva mida. Van ser els nois/es que van triar quines fotos que els cridaven l’atenció i que volien que els expliqués. Crec que els va agradar molt.

9

I ara que és un grup unit, i alguns d’ells s’han sensibilitzat amb la fotografia, com valoreu la possibilitat de treballar junts properament?

I tant! Vam estar avaluant el projecte amb la Mercè (tècnica a Punt de Referència) i pensem que han estat un procés molt positiu. El que ens plantejàvem abans de començar era tot un repte per les dues parts: per una banda mai ningú de Punt havia treballat amb la fotografia, i per la nostra part el repte ha estat adaptar un programa a les necessitats prou complexes del grup, un grup que tenia un doble focus: els mentors i el jovent. Hem après moltíssim i amb Punt de Referència pensarem una manera de continuar treballant conjuntament.

Tenint en compte que GR 16-18 ha estat un programa pilot, quin aspecte afegiríeu o canviaríeu en una segona etapa?

Hem tingut un grup molt bo a nivell de creació fotogràfica, un nivell alt que ens va sorprendre. I ens vam adonar que podríem haver donat més valor a les fotos de cada un, ens hagués agradat que finalment cada un reconegués les fotografies com a obres pròpies i que, per exemple, les tinguessin impreses. Però no hem tingut suficient espai per fer-ho.

 

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: