Skip to content

SUBSCRIU-TE AL CORDA FLUIXA!

Estar subscrit et permetrà estar al dia de les novetats del Corda Fluixa sense cap esforç. Rebràs les notícies que s'hi publiquin en el teu correu electrònic. Per fer-ho, introdueix la teva adreça electrònica i clica a l'enllaç que trobaràs a la dreta.
Benvingut/da!

Facilitar l’accés a l’habitatge i crear una llar per al jovent, objectius d’Equinocci

30/10/2017

Totes les persones haurien de tenir dret a un habitatge. Com diu l’Ajuntament de Barcelona “l’habitatge és un dret com una casa”. Però, en ocasions, els desitjos i la voluntat no es materialitzen fins que algú dona passos ferms en la direcció correcta.

Justament, un d’aquests passos petits, però valents, el van realitzar fa uns anys un grup de veïns i veïnes de Sant Feliu de Llobregat. Van unir esforços i il·lusions començant una experiència que no deixa indiferent. El seu objectiu no era possibilitar únicament l’accés a l’habitatge de nois i noies extutelades, si no donar l’oportunitat de crear una llar.

20170301_212346

Enguany, aquesta llar torna a iniciar una nova etapa amb 3 joves que volen seguir construint els seus projectes vitals. Montse, Pere, Mercè, Manu, Pilar, Juan i Matías són les persones que, constituïts com a Comunitat Sunday, acompanyaran als i les joves durant aquesta etapa. A través de la seva experiència, del coneixement de Sant Feliu de Llobregat, de la seva manera de veure el món, de la seva voluntat… es posicionaran al costat del jovent per tal de potenciar les seves fortaleses i continuar enfortint els aspectes que vulguin treballar.

I en aquesta experiència també hi participa Punt de Referència, perquè considerem que hem de ser-hi quan aquestes oportunitats es materialitzen, perquè creiem que totes les persones tenen dret a un habitatge digne per tal de construir una vida digna.

Anuncis

30 200 1000

26/10/2017

En José Luís va tenir una idea: que 30 persones aportin cada any entre 200 i 1000 euros per donar suport a projectes socials.  I ho està fent. Aquest va ser l’embrió de la Fundació 30 200 1000.

Aquest any Punt de Referència hem tingut la sort de comptar amb el seu suport. I la seva idea ha fet que la nostra, el projecte “JovesxJoves” que fins ara era una acció dins del projecte Trajecte, agafi empenta i comenci a volar sol.

El suport de la Fundació 30-200-1000 ha anat directe als joves, els qui posant-hi il·lusió i esforç han organitzat i participat en 2 camps de treball, un a Barcelona, rehabilitant el pis del Poblenou, i l’altre a Guadalajara, en un camp de treball organitzat per l’Associació Vasija.

El tancament del projecte va ser fa uns dies al Festival Esperanzah!  on van conèixer moltes iniciatives socials i de compromís amb la comunitat, d’on han tret idees pel “JovesxJoves” d’aquest curs.  No ho dubteu, en sentireu a parlar aviat.

Ja ho veieu, #treinta200Mil, heu plantat una llavor. El jovent de Punt de Referència la farà créixer.

Fundació Caixa d’Enginyers: de l’Ocupa’t a mentorHabilitats

26/10/2017

Trobar còmplices que creguin en els nostres projectes quan ja fa anys que funcionen i han demostrat el seu impacte no podem dir que sigui senzill, però no és una tasca tant feixuga com trobar còmplices per a les noves idees.

Per això volem destacar l’aposta que la Fundació Caixa d’Enginyers va fer per la innovació en els projectes de Punt de Referència. Fa 4 anys vàrem proposar-los començar a treballar en un model d’acompanyament al jovent extutelat i en risc d’exclusió per millorar la seva ocupabilitat.  D’aquí l’origen de l’Ocupa’t, projecte que ha evolucionat fins a convertir-se, a finals del 2016, en un proposta de mentoria laboral:  mentorHabilitats.

Gràcies a aquest suport tenim una nova línia de treball a Punt de Referència: la mentoria laboral. Gràcies per ser els nostres còmplices en la innovació, Fundació Caixa d’Enginyers

Temps de canvi per als pisos assistits

24/10/2017

Com bé sabeu, a Punt de Referència comptem amb dos pisos de lloguer on hi conviuen joves,  amb el suport educatiu diari d’una educadora. Durant els darrers quasi 5 anys hem comptat amb un pis al barri de Poblenou (el qual hem estat arreglant amb l’ajut del jovent durant aquest estiu) i l’altre a Hostafrancs.
Els canvis han arribat per aquests dos pisos per diversos motius (important augment del preu de lloguer, en un cas i imminent venda de l’habitatge en l’altre). Per aquest motiu estem buscant, per mitjà de totes les vies possibles, nous habitatges de lloguer.

En el termini d’entre 2 i 6 mesos necessitem llogar 2 habitatges de 3-4 habitacions a la ciutat de Barcelona o l’entorn metropolità, com l’Hospitalet de Llobregat o Cornellà, per exemple.  Ens podeu ajudar a trobar-los?

Si seguiu les nostres xarxes socials ja haureu començat a veure les noves cares que ara son amb nosaltres al projecte pisos (en Riki i en Kilian).  Seguim acompanyant a en Max, l’Imad i en Jaedur en el seu camí cap a l’emancipació, i en breu a algun jove més.

 

 

A Punt pel nou curs

24/10/2017

Un article de Rita Grané, directora de Punt de Referència

Hem començat ja el curs 20+1 de l’Associació Punt de Referència. Aquest serà un curs molt especial, no tan sols perquè estem en un moment polític molt rellevant, sinó perquè és un curs ple de noves cares.  Afrontem la consolidació dels nous projectes començats el darrer curs (GR16-18 i mentoria laboral), mantenint en funcionament i renovant, en allò que els faci més sostenibles, els projectes de llarga trajectòria, com són Referents, Acull, Equinocci, Trajecte i els pisos assistits Trampolí i El Pas. Seguirem posant en marxa nous reptes, i ho fem des de l’agraïment i l’aprenentatge de la bona feina feta per totes les persones que han donat vida a Punt de Referència al llarg d’aquests 20 anys.

Alguns ja tenen forma, com és el programa de Mentoria del Pla Català de Refugi, del que som entitat col·laboradora. O bé el projecte JovesxJoves, que ha arrencat amb força aquest estiu i promet ser un espai de lleure educatiu i de treball comunitari, molt innovador, pel jovent de Punt.  D’altres encara son al calaix d’idees a desenvolupar, com és buscar noves fórmules per resoldre el greu problema d’accés a l’habitatge que pateix el nostre jovent quan surt dels pisos assistits. Tot això acompanyat de reptes que ens posen sobre la taula les institucions que confien en l’experiència d’aquests 20 anys: obrir un nou pis assistit i ampliar l’abast del projecte Acull.

Per aquest motiu, us volem presentar l’equip professional que, a dia d’avui, liderarà aquest projecte, el projecte de Punt de Referència 20+1. A la Tere, la Laura, la Núria, l’Alba i la Berta ja les coneixeu del curs passat. La Sílvia, el Xavi, la Cris i la Marta s’han anat incorporant des del juliol.  I segurament en breu encara coneixereu alguna cara nova.

IMG-20171025-WA0001

Som un equip carregat d’il·lusió, rigorós en la feina i, per sobre de tot, molt proper a les persones. Tant el jovent tutelat i extutelat com el voluntariat, indispensables en els projectes de mentoria,  sentireu sempre l’escalf i la seguretat de saber que hi som cada dia. Volem seguir essent un Punt de Referència que treballa cada dia per la igualtat d’oportunitats en la emancipació del jovent sense xarxa de suport, i, per tant, vulnerable.

Aquest equip no està sol. Comptem amb una Junta directiva molt implicada, amb qui fem equip, unes sòcies i socis que manteniu el vostre compromís amb l’entitat i ens aporteu estabilitat econòmica, i amb moltes altres aliances, públiques i privades, d’organitzacions que confieu en la nostra manera de fer. A totes i a tots, especialment aquest any, moltes gràcies per ser-hi.  L’equip professional hi posarem tot el nostre compromís, sabent que el vostre segueix essent imprescindible. Comptem, doncs, amb vosaltres en el projecte Punt 20+1.

Moltíssimes gràcies!

Una fotografia del GR 16-18

09/10/2017
El programa GR 16-18 arrenca amb força aquest curs.

Reeditem el projecte GR 16-18: Mentoria a Través de la Fotografia per seguir treballant per la millora de les capacitats del jovent en última fase de tutela, en un format similar al que hem fet fins ara, però amb algunes novetats:
– El grup serà més gran: 15 nois i noies de diferents centres residencials de la DGAIA d’edats compreses entre els 16 i els 18 anys, i 10 mentors/es seleccionats, formats i acompanyats per la tècnica del projecte. 
– Les activitats setmanals es realitzaran a l’Espai de fotografia F. Català-Roca (C/ Llançà 21, BCN al costat de Pl. Espanya).

–  S’incorpora la modalitat de torbades en petit grup i en diferents espais de la ciutat, segons l’activitat fotogràfica a realitzar.

– Visitarem exposicions i participarem en concursos.

– Es crearà un Bloc del projecte que anirem alimentant.

– Treballarem per crear i muntar una exposició final.
– S’incorpora Marta Roda com a nova tècnica responsable del projecte GR 16-18. Benvinguda!

– Hi haurà 3 activitats “extres” en cap de setmana, al llarg de tot el curs escolar, us expliquem la primera:

El passat dia 24 d’octubre el grup de GR 16-18 té una cita especial amb el DOCfields (Fotografia Documental de Barcelona). Els i les 15 joves i mentores van ser a l’Arts Santa Mònica, participant en una activitat de fotografia organitzada per Photographic Social Vision, entitat col·laboradora amb Punt de Referència on realitzaran fotografia documental sobre el turisme a la ciutat.

22851851_748139232050798_1749726385448655610_n

En aquesta segona edició les activitats de mentoria continuaran tenint una periodicitat setmanal, i es mantindrà la pràctica de la fotografia digital com a eix per a la reflexió sobre el jo, el nosaltres, el moment vital i les xarxes socials relacionals (online i offline).

Qui pogués tornar a l’agost, a Guadalajara…

19/09/2017
Dins el marc del nou projecte Joves x Joves, aquest agost un grup de joves de l’entitat vam participar en una experiència molt intensa a Guadalajara. L’Associació Vasija que treballa amb infants i joves en risc, i amb la que ens coneixem fa anys pel fet de formar part de la FEPA, ens va acollir al Campamento Condemios, un projecte on es treballen habilitats socials, de treball col·laboratiu, de comunicació,…. i on hem trobat a un grup de professionals motivats que donen el millor per tirar endavant aquesta iniciativa. Durant sis dies vam realitzar tot tipus de tasques de camp de treball, però també esportives, on vam poder compartir converses amb joves vinguts d’arreu i també nois i noies que a també han viscut al sistema de protecció. Una experiència molt rica.
Us expliquem com es va viure el campament, amb paraules i experiència de Belén García, tècnica de la associació Vasija:

Las cosas nunca salen como una espera y en este trabajo tan dinámico, tan proclive a los sobresaltos y, en definitiva, tan impredecible. Las sospechas de que todo puede darse la vuelta y terminar mal siempre están sobrevolando por nuestras cabezas, al menos en mi caso, ya que como coordinadora de un Hogar de Acogida intento ir siempre un paso por delante, y ese paso casi siempre suele ser el de la precaución, el temor de que las nuevas experiencias para nuestros jóvenes no encajen con sus expectativas, la falta de feeling con jóvenes que vienen de otros lugares y no se conocen, la posible incompatibilidad con otros educadores, etc.

A veces no hay mayor placer que estar equivocado.

Todos aquellos temores comenzaron a desaparecer días antes a nuestro encuentro con los jóvenes de Punt de Referencia. La Educadora de referencia, Tere, y yo, estuvimos en contacto para ultimar los detalles de la estancia, y ya en las primeras llamadas y whatsapps se percibía un ambiente de colaboración que hacía presagiar nuevas sensaciones.

Su viaje tuvo que ser agotador porque cuando fuimos a recibirlos a la estación de autobuses traían cara de cansados, pero eso no fue excusa para que la primera toma de contacto fuese inmejorable. Nos saludamos, cargamos el equipaje en nuestra furgoneta y nos dispusimos a recorrer los más de 80 km que nos separaban de nuestra experiencia.

Una vez que llegamos al Campamento, los chicos de Vasija, explicaron a sus compañeros en qué había consistido su trabajo en dichas instalaciones durante el mes de Julio, enseñándoles el funcionamiento del comedor, de la cocina, el office y el mantenimiento de las instalaciones, etc.  Aprovechamos la cena para conocernos más entre nosotros e intercambiar experiencias, comentar a los chicos el programa de actividades que habíamos preparado. Y a partir de ese momento, comenzó la verdadera experiencia: los chicos fueron conociéndose más entre ellos y estrechando lazos de amistad, las educadoras sintiendo una conexión muy importante a la hora de concebir nuestro trabajo, y la implicación por parte de dos entidades, muy separadas geográficamente, pero muy cercanas en su ideología y su forma de trabajar.

Los chicos aún guardaban en su equipaje algo de timidez, pero no tardaron en demostrarnos que habían comenzado con buen pie. Las primeras relaciones con el resto iban por buen camino y esto dibujaba en el horizonte un paisaje de colaboración, risas, trabajo y aventura. Entre la convivencia, las arduas tareas de mantenimiento y los juegos los días pasaban a la velocidad de la luz y la relación campo-ciudad se consolidaba, la conexión Barcelona-Guadalajara cuajaba.

De entre las actividades recuerdo con especial cariño el muro que tuvimos que adecentar en un pueblo cercano, Prádena, y el solazo que nos dio, parecíamos currantes de toda la vida. Marcamos el paso de ganado y nos comimos un bocadillo a la intemperie de esos que saben a gloria bendita. Hubo más trabajo el resto de los días, como el pintado y mantenimiento de las cabañas que hay dentro del propio campamento, las cuales aún seguimos sin saber si las dejamos mejor de lo que estaban.
El día de las piraguas fue también muy especial, los chicos ya habían congeniado y el pasar de los días era un regalo. Las condiciones climatológicas venían de cara y parecíamos regatistas profesionales. Al día siguiente montamos a caballo, hicimos escalada, jugábamos en la piscina y las horas y el paso de los días volaban. Tere y yo empezábamos a entendernos solo con la mirada y los chicos habían formado un grupo muy sólido: trabajador, dispuesto, sonriente, integrado. Esta experiencia ponía de manifiesto, una vez más, que el intercambio y el trabajo con otras entidades enriquece, complementa y aporta nuevos puntos de vista tan necesarios en este trabajo tan cambiante.

Hay que ampliar los lazos afectivos de nuestros chicos, hay que empujarles a vivir otras experiencias y que saquen a la luz lo mejor de cada uno de ellos. Porque cuando uno no está en su zona de confort (si es que se puede usar esta expresión con estos jóvenes) se puede sentir un extraño, pero, por el contrario, también puede ser la luz que (nos) guie a otros muchos en una dirección positiva y constructiva.

En mi caso solo puedo enviar palabras de agradecimiento. La experiencia fue redonda, la relación con los jóvenes y con los educadores aún perdura y ojalá sea el principio de muchas otras experiencias más porque ha quedado de manifiesto, una vez más, que el trabajo, que este trabajo en concreto, depende en gran medida de conocer, conocerse, y dejarse conocer. Que todo estímulo bien orientado puede ser trascendente y vital en el proceso de tránsito a la vida adulta. Que los distintos profesionales que trabajamos en eso tenemos un denominador común. La igualdad de oportunidades, la educación, el respeto y, porque no decirlo, el amor. Y que todo ello cuando se pone en conjunto, suma y deja recuerdos imborrables en la memoria de todo aquel que participa.

%d bloggers like this: