Skip to content

Una mirada de 20 anys

29/05/2017
Un article d’ Isidre Carbonell, Vocal de la Junta de Punt de Referència

Recordo perfectament, en directe, que Punt de Referència va néixer de l’expressió d’una vivència real, personal i compartida; va sorgir de l’experiència d’una mancança viscuda en primera persona: la de no tenir cap adult al costat quan, arribada la majoria d’edat, surts del centre, de la casa que t’ha acollit més o menys bé mentre eres menor d’edat i la família no t’havia pogut cuidar. Aquesta vivència és la llavor que va acabar fent que naixés Punt de Referència.

D’aquest naixement, ara en fa vint anys. Tota una vida, jove, és clar, però molt intensa. Una vida plena de neguits, de propostes, de tempteigs, de dubtes, de moments de tota mena, inclosos aquells en què cal ser agoserats. Ara, a Punt, com a la nostra societat, moltes coses han anat canviant; som en una altra etapa, justament vint anys més enllà… Com a acompanyant més aviat discret de tot aquest itinerari crec que puc dir tres coses:

  1. Que l’equip professional, que ha estat tothora la columna imprescindible de l’Associació, ha vetllat per mantenir un equilibri no sempre fàcil entre la intuïció original que n’és la llavor i les exigències derivades de la creació d’una estructura de suport que permeti continuïtat, reflexió, innovació i adaptació d’aquella resposta original als canvis que ens demana la situació parcialment canviant de cada dia. Enmig de molts canvis, hi ha un nucli que no varia i que connecta directament amb la vivència que és a l’origen de la nostra història de vint anys.
  2. Que em sembla impressionant el gruix de voluntaris (referents, acollidors i col·laboradors de tota mena) que, amb el suport de les “columnes” professionals, són elements imprescindibles d’aquesta construcció. Sense tot aquest tou de persones que, desinteressadament, posen temps, energia, capacitats i recursos de tota índole al servei dels nostres joves, seria impossible que aquesta casa en pogués ser aixopluc, espai d’acollida, escola de vida i tantes altres coses que ben sovint és per a ells.
  3. Que sempre m’ha semblat molt interessant un fet, que ara ens sembla d’allò més normalet. Em refereixo a la “descoberta” de l’existència d’altres projectes i entitats que es dediquen a tasques semblants amb altres col·lectius, sobretot en l’àmbit europeu, i amb els quals Punt ha anat connectant, intercanviant experiències, coordinant activitats, etc. És, està clar, tot el món de la “mentoria social”, al qual pertanyíem, sense saber-ho, quan va néixer Punt. Una prova més que va ser un naixement “des de baix”, des de la vida, no pas “des de dalt”, des de la teoria o de la imitació.

Des de l’emoció i el goig de qui ha vist com de la llavor d’una vivència n’ha anat sorgint l’actual Punt de Referència, dic el meu PER MOLTS ANYS!! amb el desig que el camí sigui ben llarg, ple d’aventures engrescadores, ple de noves coneixences i sempre fidel a la vivència original: el suport, fet d’humanitat i de vinculació personal, que cal als nostres joves.

 

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: