Skip to content

GR 16-18

27/03/2017

Un article de Mercè Garet, tècnica de projectes a Punt de Referència

Ens agraden els dimarts perquè ens trobem i aprenem de nosaltres, dels altres, de la fotografia… acompanyats per un grup de cinc mentors i mentores que ens ajuden a expressar-nos, a descobrir-nos i valorar-nos.

Els dilluns en canvi, tots els reptes es sumen i ens costa afrontar-los: anar a classe, superar exàmens, fer treballs, fer-se un lloc en el grup, definir qui ets, aclarir-te sobre qui vols ser, sobre a qui segueixes al Youtube… L’adolescència és una etapa de canvi i com tot moment de canvi està ple d’incerteses, de neguits, d’inseguretats

Les dues cares de l’etapa adolescent

Diuen els experts que aquest moment d’impàs, que s’esdevé entre els onze i els vint-i-un anys, és el responsable de certes actituds poc prudents i raonades de molts adolescents.  A tot això hi hem de sumar la “poda neuronal”: el procés pel qual moltes de les connexions neuronals que hem anat construint des que érem al ventre matern es destrueixen per donar pas a la possibilitat de crear-ne de noves.

Però tota moneda té les dues cares: si la “poda” ens deixa pobres de connexions neuronals, és per poder crear-ne de noves. En aquest moment de la vida és quan el nostre cervell es prepara per a desenvolupar les funcions executives i d’autoregulació que ens permetran fer front als reptes de la vida adulta.

Per això és molt important que en aquest moment de la vida, la persona jove pugui comptar amb el suport i guiatge que l’ajudi a desenvolupar aquestes competències a casa, a l’escola o en altres espais d’interacció i aprenentatge. Entorns que facilitin al jovent les eines necessàries per a bastir aquests aprenentatges i que els donin l’oportunitat de practicar les competències necessàries abans que les hagin de posar en marxa, per si sols.

Habitualment, el jovent sol trobar en el seu entorn familiar adults de referència que els ajuden a desenvolupar aquestes funcions executives, modelant el seu comportament social i creant i mantenint relacions de suport i de confiança a llarg termini.  En el cas del jovent tutelat, la família no hi és present o no està disponible. Els educadors i educadores dels centres fan una gran tasca, com a referents principals dels infants i joves residents. Els psicòlegs, coaches i terapeutes són claus per ajudar a redefinir la pròpia història, acceptar-la i posar en valor les pròpies fortaleses, que seran les que ajudaran a fer el propi camí. Els treballadors socials tenen un paper fonamental per a facilitar els recursos necessaris per a que aquest jovent tinguin les mateixes oportunitats que la resta.

No n’hi ha prou.

El recent informe “El Benestar Subjectiu dels Adolescents Tutelats a Catalunya” (Llosada-Gistau, Montserrat i Casas, DGAIA, 2016) conclou que el jovent acollit en CRAEs percep la seva vida en els aspectes més rellevants (salut, temps lliure, escola, relacions interpersonals, satisfacció personal, etc.) com a menys satisfactòria que els joves de la població general.

El mateix estudi, amb dades recollides entre novembre del 2012 i abril del 2013, indica que el benestar subjectiu dels nois i noies tutelats acollits en centres residencials, disminueix significativament a mesura que avança l’edat, a diferència del que passa en el jovent en acolliment familiar.

Aquest mateix informe dóna una altra dada reveladora: els adolescents acollits en centres han canviat d’educador i d’escola en el darrer any, amb molta més freqüència que els acollits en família.

L’escola, les activitats extraescolars, les sortides amb les amistats i l’ús de l’ordinador es relacionen positiva i significativament amb el benestar percebut pel jovent adolescent acollit en CRAEs. Es veuen com a factors de protecció, jugant un paper compensador i afavoridor del benestar del noi o noia. Si tenim en compte que el canvi de centre escolar del jovent tutelat resident a CRAE és molt superior a la resta de la població jove (altres tutelats inclosos), que el 45% no fan activitats extraescolars i que tenen moltes menys oportunitats de veure les amistats i de fer ús de l’ordinador que la resta del jovent, hi ha molt marge pel canvi en la intervenció amb aquest jovent.

GRAN REPTE 16-18

Des del GR 16-18 volem capgirar les estadístiques.  El nou programa de mentoria a través de la fotografia és un espai de relació en el que un grup de joves residents a CRAES, poden compartir (amb l’aprenentatge de la fotografia digital, com a excusa i la mentoria grupal com a eina d’intervenció), aprenentatges, neguits i projectes. Cada dimarts ens trobem i aprenem de nosaltres, dels altres, de la fotografia… acompanyats per un grup de cinc mentors i mentores que ens ajuden a expressar-nos, a descobrir-nos i valorar-nos. En col·laboració amb Photographic Social Vision, entitat promotora de la fotografia com a eina d’expressió i canvi social. En un entorn molt apropiat per a fer aquests aprenentatges, l’Espai Jove Boca Nord, que allotja, des de fa més de quinze anys, els aprenentatges de molts altres joves i d’altres que ja no ho són tant.

I això passa tots els dimarts des del mes de gener. Plogui, nevi o faci sol. Per això ens agraden tant els dimarts! I si alguna cosa tenen de bo els dilluns és que només falta un dia pels dimarts.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: