Skip to content

Joves desemparats al carrer, símptoma de la crisi moral d’Occident

23/12/2016

Un article de Juanjo Ortega, President de la Junta de Punt de Referència

Ningú posa en dubte que els pares som responsables dels nostres fills; de la seva educació, de protegir i promoure la seva salut i de facilitar-los tot allò que els permeti viure una infància i una joventut plenes. Això, legalment fins la majoria d’edat. Èticament, el compromís hauria d’anar més enllà d’una data d’aniversari.

Ja fa un temps que són noticia infants i joves que fan vida o que hi passen moltes hores als carrers del centre de Barcelona. Alguns estan enganxats a la cola i duen a terme petits delictes. N’hi ha que estan acollits en centres oberts; d’altres no han entrat mai al sistema de protecció de menors. El que tots comparteixen és ser víctimes de la pobresa que han heretat dels seus pares i ser els oblidats d’una societat moralment sobrepassada.

L’atenció als menors desemparats és responsabilitat de l’administració, a casa nostra, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. En l’administració deleguem la tutela i hem d’exigir el màxim d’esforç. Tenim un bon sistema de protecció per als menors que hi encaixen, però fa aigües quan el menor no sap adaptar-se a normatives rígides i processos massa lents per a ells. La reaparició d’aquests nois enganxats a la cola, que no véiem des dels anys 90, o el fet que la meitat dels joves extutelats no acabin l’ESO, en són indicadors.

Els majors d’edat estan encara més desprotegits. Es troben en terra de ningú. Un jove de 18 anys, sense suport d’adults, esdevé tan fràgil com un canari que després de passar tota una vida engabiat però ben atès, un dia troba la porta oberta i vola. La llibertat s’ha de viure equipat d’oportunitats i capacitats per exercir-la i no ha de ser un salt al buit sense paracaigudes.

Menors d’edat o joves majors d’edat; tristament una diferència subtil però dramàtica. Cap dels casos no ens deslliura d’una obligació moral, solidària, com a ciutadans. Atendre els més vulnerables és cosa de tots. Tant si són infants com si són joves majors d’edat, tots ells mereixen que els tractem com als nostres fills.

D’aquí la importància del voluntariat en programes com Referents que, sota la coordinació de Punt de Referència, aporta un acompanyament a aquests joves d’entre 18 i 21 anys que deixen el centre tutelat de l’administració on han viscut una part de la seva infància i adolescència. Quant de bé pot fer una estona d’acompanyament voluntari a la setmana a aquests joves.

Perquè que n’és de fàcil cridar Refugiats Welcome però que n’és de difícil abraçar un noi que fuig dels sistemes de protecció o que no ha tingut l’oportunitat de beneficiar-s’hi. Noam Chomsky, de visita aquests dies a Barcelona, ens deia que la “crisi dels refugiats és la crisi moral d’Occident”. Hi podem afegir que la crisi dels nens enganxats a la cola és un dels símptomes d’aquesta crisi moral d’Occident.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: