Skip to content

El voluntariat a Punt de Referència, una bona experiència a l’abast de tothom

09/11/2016

[La Teresa explica en aquest article la seva experiència com a referent en l’acompanyament amb el Houssain. “Una bona experiència, a l’abast de tothom, ja que no requereix cap habilitat especial. Cadascú hi aporta el que sap i no cal més”, conclou la Teresa]

Una de les actuacions dels castellers de Santa Coloma on va participar el Houssain

Una de les actuacions dels castellers de Santa Coloma on va participar el Houssain

Vaig conèixer el projecte de mentoria de Punt de Referència a través del butlletí Xarxanet que rebo cada dilluns. Mai m’havia parat a pensar què passava amb els nois i noies tutelats per l’Administració quan complien els 18 anys, i em vaig adonar que devia ser una experiència força dura sobreviure sense gaires recursos en un entorn tan ple de prejudicis com el nostre. També vaig pensar que si els meus fills es trobessin en aquesta situació m’agradaria que algú els donés un cop de mà. I em vaig decidir a participar-hi.

Al començament em sentia molt insegura. Però la formació que ofereixen els de Punt ajuda molt a adquirir confiança, i el fet de començar amb d’altres voluntaris i anar evolucionant tots junts va molt bé.

El Houssain tenia 18 anys quan ens vam conèixer, no feia gaires mesos que havia arribat del Marroc i, per tant, no dominava gaire el castellà. La primera trobada va ser molt formal, ens vam presentar i poca cosa més. De mica en mica, hem anat agafant confiança i ara diria que tenim una bona relació. Dues hores a la setmana no donen per gaire, però he intentat ajudar‑lo a millorar el seu coneixement de l’idioma i d’altres aspectes de la nostra cultura i els nostres costums. A la vegada, jo també he après moltes coses que desconeixia del seu país i les seves tradicions.

La principal dificultat, en el nostre cas, diria que a l’inici va ser l’idioma, perquè li costava molt expressar el que volia dir i de vegades es creaven malentesos. Però amb el temps ha millorat molt. A més, val a dir que ell està sempre predisposat a aprendre i a provar-ho tot. Com a anècdota, com que sempre deia que els caps de setmana s’avorria, vaig començar a mirar què podia fer sense que li costés diners.  Vaig veure que a Santa Coloma, on ell viu, hi ha una colla castellera i vaig pensar que era una bona oportunitat. Vam anar un dia a veure un assaig i el van acollir tan bé que ja s’hi va quedar. Ja està fet tot un “casteller”.

Crec que tothom hauria de participar en projectes d’aquests tipus ja que ens ajuden a veure el que passa una mica més enllà del nostre entorn, que sovint ens pensem que és únic o el millor, i ens permeten conèixer realitats molt diferents que tenim molt a prop. És una bona experiència, a l’abast de tothom, ja que no requereix cap habilitat especial. Cadascú hi aporta el que sap i no cal més.

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: