Skip to content

Música de referència per a Punt de Referència

23/09/2011

El pròxim dia 3 d’octubre, el Teatre Romea, acollirà un concert molt peculiar. Un concert en que la MÚSICA –en majúscules o sigui la gran música-, es posa al servei d’una causa extramusical.

Per descomptat que això no és res de nou. L’art dels sons harmònics, compta amb una llarguíssima tradició d’esdevenir eix, pretext o fins i tot motor, de causes nobles, alienes a la seva estricta essència artística.  De fórmules n’hi ha i n’hi ha hagut moltíssimes, i entre les més vistes recentment, els macroconcerts de música pop, amb presència de les figures més encimellades d’aquest gènere, i la figura del cantant britànic Bob Geldorf com a promotor. I és que la naturalesa tan atractiva per a intèrprets i especialment espectadors i també en gran part el seu context glamurós, ofereix al·licients irrenunciables.

Més modestament, Punt de Referència, esdevé ara destinatari d’aquest potencial, d’aquestes capacitats úniques de la Música, per servir-se’n en un acte en el que, sobre l’objectiu irrenunciable d’aconseguir mitjans de subsistència, hom aconsegueixi transcendir també aquesta dimensió, i elevar-se per damunt del mateix.

Per això hom fa una proposta imaginativa, el·ludidora de camins fressats, que té com a caps visibles nogensmenys que dos compositors tan extraordinaris com Mozart –amb Bach probablement el major creador universal de tots els temps- i el seu lleuger antecessor generacional  i admirador seu, Franz Joseph Haydn.

El cercle s’estreny si hom circumscriu l’àmbit de programació a la música maçònica, aquesta parcel·la especialment vistent en l’obra del compositor salzburguès després que l’any 1784 esdevingués francmaçó. Tot això agombolat perquè el concert serveix també per commemorar el 200 aniversari de la Lògia maçònica d’Espanya, ens que reforça el contingut moral i ètic d’aquesta gran festa amb la dedicació altruista a Punt de Referència.

Cal recordar que Mozart, un home sense zones intermèdies, un autèntic jugador al tot i res, -genial gairebé fins a estrats divins com a músic i vulgaríssim en les seves formes-,   s’adscriví a la maçoneria des del puritanisme dels seus sentiments religiosos que el feu renunciar a un catolicisme aleshores desmoralitzador, amb una jerarquia amb un gran poder polític, com és el cas del seu odiat bisbe/príncep Colloredo, que tant i tant, i durant tant de temps li amargà l’existència.

El programa pel que fa a les obres és d’un gran interès i atractiu, ultra variadíssim. Música per a veus solistes –soprano, baix i tenor-, per a cor i per a orquestra, configura un autèntic espectacle, profund en contingut, mengívol i saborós per a les oïdes.  Especialment, és clar, la segona art amb algunes de les planes més belles de l’òpera més bella de Mozart, La flauta màgica, i també la més inequívocament maçònica. Per rematar-ho aquest programa serà servit per un equip artístic de gran nivell encapçalat per la soprano Begoña Alberdi, una de les veus femenines catalanes més importants del moment.

Música de referència perquè de gran referència a la història de la música són Mozart i Haydn com ja s’ha apuntat. De gran referència és la seva música, maçònica i no maçònica.  Música  també per a una institució, que joc de paraules fàcils a part, en aquests moments constitueix una autèntica referència en un tipus d’actuació social poc coneguda, poc atesa i tanmateix d’una gran importància.  Ens referim, és clar, a la cobertura del difícil pas de joves  abans aixoplugats institucionalment –DGAIA-, a la seva plena autosuficiència no sols econòmica, sinó com a formació de la seva personalitat; en definitiva a la seva adultesa.  Tot això en el si d’un context ambiental/social no precisament idíl·lic i aplanador de camins. És aquest període delicat, compromès, obert a molts riscos i obert també, i aquest és l’objectiu, a la seva plena realització personal.

Per una part la figura del Referent, aquesta persona ella sí madura i dominadora de l’ambient, esdevé crucial per ajudar a conduir, com una mena de barana protectora, o línia blanca de la carretera, que ens avisa de les corbes, dels pendents i dels obstacles en el camí. Per l’altra l’Acollidor, o més ben dit, la família acollidora que mostra al noi, de manera vivencial, l’autèntic mapa de la normalitat relacional pròpia de la societat en la que s’insereix el jove.

Encara hi ha els pisos assistits i també el programa de seguiment Trajecte, completant d’aquesta manera una oferta diversa en formes però unívoca en objectius: cobrir les necessitats de maduració del jove, afavorir un desenvolupament normalitzat i una inserció social plena, alhora feta a través de mitjans naturals, en el que el concepte relació personalitzada constitueix el gran atot.

Gaudim de la música gran sense perdre la referència –disculpeu novament el joc de paraules-, que la gran referència és la tasca de Punt de Referència, la seva continuïtat i el seu desenvolupament: a fi de que  molts joves –de moment ja se n’han beneficiat prop de 600-, gaudeixin d’uns referents segurs i fiables que els ajudin a emprendre l’etapa definitiva de la seva vida amb el major gruix de maduresa possible.

Jaume Comelles (voluntari de Punt de Referència)

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: