Skip to content

Vergonya

25/01/2011

Fa poc més de dos mesos que conec a en Youssef així que la meva experiència és curta, però intensa. La cosa ha fluït prou bé durant aquest temps. Hem parlat, hem passejat, ha conegut la meva família, hem discutit acaloradament (sembla que tots dos som discutidors de mena) sobre l’Islam i sobre futbol (és del Madrid. Quina desgràcia!). Hi ha química i en Yousef és un nano amb una vida molt xunga i una mirada molt dolça que no deixa indiferent ningú. Forma part de la meva vida de manera natural i jo intento respectar-lo, acompanyar-lo i no tutelar-lo, tot i que sovint haig d’aturar la marassa que porto dins, que vol intervenir la molt pesada! No entraré en detalls sobre qui és en Youssef ni sobre la seva curta i dura vida, doncs això forma part de la seva intimitat. Tampoc puc parlar del que li aporta aquesta relació perquè no ho sé ben bé, encara que espero que li estigui servint d’alguna cosa. Per tant parlaré de mi.

La primera sensació que vaig tenir quan el vaig conèixer va ser de vergonya. Una vergonya ridícula de tenir una cita amb un desconegut de 18 anys. Jo estava nerviosa el primer dia, i mentre l’esperava i el buscava entre la gent, em vaig trobar una amiga que em va veure apurada. “No és el que et penses- li vaig engaltar, vermella com un tomàquet- però he quedat amb un noi que no conec i no voldria que em trobés parlant amb tu”. Va posar cara de complicitat i em va tranquil•litzar, “no pateixis que et mantindré el secret”, va dir ufanosa i va marxar ràpidament, convençuda que m’havia pillat. Espero que no s’amagués en una cantonada i comprovés estupefacta que, als meus 52 anys, la cita era amb un adolescent magrebí ben plantat.

Però vull seguir parlant de la vergonya, la de veritat, que és la que vaig sentir en escoltar en primera persona, la seva història, explicada en un castellà de vegades incomprensible. És la vergonya de pertànyer al primer món, de comptar-me entre la minoria que explota a la majoria. La història de Youssef és tremenda, però habitual. Inclús es podria qualificar de vulgar, doncs és una més dels milions d’històries individuals terribles que succeeixen tots els dies i que, en el millor dels casos, quan ens les plantifiquen a la tele, ens escandalitzen i ens provoquen pietat durant uns moments i, en el pitjor, destapen la caixa dels trons de la por i la intolerància.

Barcelona és plena de Youssefs, que espanten les iaies i les persones “decents”, doncs sembla que et puguin prendre la cartera a cada cantonada. De fet semblaria que han arribat aquí per això, per tirar-te de la bossa. Però els Youssefs són els millors del seu poble, els més llestos, els més valents, els que no es conformen en viure d’almoines, els que volen tenir una vida millor i ajudar les seves famílies. Venen a treballar. Esperen una oportunitat que difícilment arriba i experimenten bocabadats el rebuig que provoca la seva presència. Sovint competeixen per llocs de treballs amb joves d’aquí que, tot i haver tingut moltes més oportunitats que ells, no les han sabut o pogut aprofitar.

Soc d’una generació que va voler fer la revolució i es va quedar en la transició i en Youssef té el poder de remoure’m la consciència, de sacsejar-me i de recordar-me que cal reaccionar. És la meva gran vergonya i la de la societat de la que apaciblement formo part. És tan fàcil per nosaltres conformar-nos, com pels Youssefs caure en la temptació de robar carteres. Es tracta tan sols d’esperar que res, mai, no canviï. Les guerres, els conflictes, les desigualtats, la misèria i fins i tot el canvi climàtic, tot, ben lluny de casa. És la vida decent que ens ha tocat viure en un món indecent. Moltes gràcies a Punt de Referència per donar-me l’ocasió de rebaixar una mica la meva vergonya.

Elvira

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: