Skip to content

Les institucions europees aproven un conjunt de mesures en relació als menors estrangers no acompanyats

16/06/2010

En les darreres setmanes la Comissió Europea i el Consell Europeu han aprovat una sèrie de mesures en relació als menors estrangers no acompanyats que entrin en territori de la Unió. Aquestes mesures posen de manifest la preocupació existent en el sí de la Unió Europea sobre aquest fenomen, i la voluntat d’impulsar una política comú al respecte, en el marc de les polítiques d’immigració que es venen desenvolupant des de fa anys. Malgrat que l’enfocament del fenomen per part de les institucions europees no és desencertat ni excessivament restrictiu, cal dir que les mesures adoptades són tímides i es descarta, al menys a curt termini, l’harmonització de les legislacions nacionals en als aspectes més conflictius de la matèria (recepció, retorn, estatut jurídic del menor que resta a la Unió Europea).

El Pla d’acció de la Comissió Europea sobre els menors no acompanyats (2010 – 2014)

El juny de 2009 la Comissió europea va anunciar la intenció d’aprovar un Pla d’Acció sobre els menors no acompanyats, que combinaria mesures de prevenció, protecció i ajuda al retorn. Aquesta voluntat d’enfocar integralment el fenomen va ser avalada més tard pel Consell Europeu, en el programa d’Estocolm aprovat el desembre de 2009.

Finalment, el passat 6 de maig la Comissió europea va fer públic el Pla d’acció sobre els menors no acompanyats (2010-2014)[1]. El Pla reconeix la necessitat d’assolir una major coordinació entre els diferents Estats membres i impulsar una política comú en aquesta matèria, basada en el respecte dels drets del nen reconeguts internacionalment i, en especial, del principi de l’interès superior del menor. El Pla s’articula entorn a tres eixos: la prevenció de les migracions insegures, la recepció i les garanties processals, i la recerca de solucions duradores.

Com a primer eix, el Pla preveu un conjunt de mesures per prevenir les migracions insegures i el tràfic d’éssers humans. Entre d’altres accions es pretén incorporar el fenomen de la migració de menors no acompanyats en les relacions amb tercers països i en els programes de cooperació al desenvolupament. Paral·lelament es vol potenciar el reconeixement de la protecció internacional en tercers països, fora del territori de la Unió Europea.

En relació a la primera assistència i recepció dels menors, la Comissió reconeix la manca de normes comuns en els Estats membres, més enllà de previsions específiques en casos de protecció reforçada (sol·licitants d’asil, refugiats, víctimes de tràfic d’éssers humans)[2], i apunta la possibilitat d’emprendre mesures d’harmonització en el futur. Les mesures de protecció i les garanties processals han de ser aplicades des del mateix moment en què es detecti la presència d’un menor no acompanyat. La Comissió observa amb preocupació la diversitat de criteris en els procediments per determinar l’edat i les dificultats pràctiques per localitzar la família del menor de cara a un eventual retorn del mateix, per la qual cosa pretén impulsar la cooperació i un enfocament comú en aquestes matèries.

D’acord amb la Comissió europea, les autoritats competents haurien d’adoptar una decisió individual i duradora sobre la situació del menor no acompanyat, que satisfaci el seu interès superior, en el termini més breu possible, preferentment abans de sis mesos. Aquesta decisió pot consistir en el retorn, la concessió d’un estatut de protecció internacional o d’un altre estatut jurídic que permeti el menor restar en l’Estat membre, o el reassentament a la Unió Europea. La Comissió destaca que el retorn és només una de les opcions possibles, però no un objectiu absolut que pugui prevaldre sobre l’interès superior del menor.

En relació al retorn, la Comissió europea recorda que els Estats poden decidir no aplicar la Directiva de retorn i les garanties que preveu als creuaments irregulars de les fronteres exteriors de la Unió Europea. D’altra banda, cal recordar que la Directiva permet que el retorn no es faci necessàriament a l’Estat d’origen del menor, sinó que pot ser a un país de trànsit amb acord de readmissió o d’un altre tipus (art.3.c i 10.2 Directiva)[3]. Això posa de manifest la manca de garanties que pot presidir les repatriacions de menors no acompanyats en les zones frontereres de la Unió Europea (per exemple, en forma d’expulsions sumàries) i que, en el cas espanyol, ja ha estat denunciada reiteradament per diverses entitats[4]. No obstant, les accions proposades per la Comissió Europea en aquesta matèria no contemplen una eventual elevació de les garanties d’aquestes repatriacions, i es limiten a posar l’accent en el finançament d’accions de reinserció una vegada s’ha produït el retorn, o la difusió de bones pràctiques.

La normativa europea regula les condicions per a la concessió d’un estatut de protecció internacional (refugiat o protecció subsidiària), però no conté normes sobre la concessió d’altres estatuts jurídics per raons humanitàries, per impossibilitat d’efectuar el retorn, o quan es consideri que l’interès superior del menor consisteix en la seva permanència i integració en l’Estat membre. Tot i així, la Comissió Europea també renuncia de moment a emprendre accions legislatives d’harmonització en aquesta matèria, i es limita a proposar millores en el finançament i a incorporar aquesta qüestió en l’estudi del tractament dels estrangers en situació irregular.

Finalment, la Comissió Europea constata que el Pla constitueix tan sols un punt de partida en el tractament d’un fenomen complex, i anuncia noves mesures i estudis en la matèria en els propers anys.

Les conclusions del Consell Europeu de Ministres de Justícia i Afers Exteriors, del 3 de juny a Luxemburg

A banda del Pla aprovat per la Comissió Europea, el Consell Europeu de Ministres de Justícia i Afers Exteriors va reunir-se el 3 de juny a Luxemburg i va adoptar una sèrie de conclusions en relació als menors estrangers no acompanyats.

En primer lloc, el Consell posa l’accent en la manca de dades fiables sobre el fenomen a nivell Europeu, fet que dificulta la presa de decisions i la definició de les polítiques a adoptar.

Per tal d’evitar les migracions insegures i el tràfic d’éssers humans, el Consell demana als Estats prioritzar el finançament de les accions preventives en els països d’origen. Així mateix, demana a les autoritats de control de fronteres que prestin més atenció als menors amb perfil d’alt risc que viatgin acompanyats per adults que no siguin els seus pares ni guardadors legals.

En relació a la recepció i garanties processals, el Consell convida a la Comissió a estudiar si la normativa europea garanteix uns estàndards de protecció adequats i suficients. També es remarca la necessitat d’adoptar una decisió individual i duradora en el termini més breu possible. El Consell insta els Estats membres a prendre mesures per combatre la desaparició de menors no acompanyats que estan a càrrec dels poders públics, per exemple, fent ús l’alerta de persona desapareguda dins el Sistema d’Informació de Schengen.

El Consell recomana la Comissió Europea i els Estats membres incorporar el fenomen dels menors no acompanyats en les seves relacions amb tercers països, introduint previsions específiques al respecte en els acords rellevants que s’adoptin, o reforçant els mecanismes de cooperació (prevenció, localització de familiars, retorn, reintegració als països d’origen).

Finalment, el Consell posa l’accent en la necessitat de promoure el diàleg i l’assessorament del menor abans de l’adopció d’una decisió per part dels poders públics, per incrementar els casos de retorn voluntari. En els casos en què s’acordi el retorn del menor al seu país d’origen, el Consell recomana intensificar la cooperació entre Estats, amb tercers Estats, amb organitzacions internacionals i no governamentals, per tal de garantir que aquest retorn es faci amb les degudes garanties.

Ignasi Manrubia Costa


[1] Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu i al Consell, COM(2010)213 final, SEC(2010)534.

[2] Veure, Directiva sobre el retorn 2008/115/CE, Directiva sobre la protecció temporal 2001/55/CE, i Directiva sobre el tràfic d’éssers humans 2004/81/CE.

[3] En aquesta matèria, veure el Memorandum d’enteniment entre el Marroc i Espanya sobre la repatriació assistida de menors no acompanyats, de 23 de desembre de 2003, i l’Acord entre la República de Senegal i el Regne d’Espanya sobre cooperació en l’àmbit de la prevenció de la emigració de menors d’edat senegalesos no acompanyats, la seva protecció, repatriació i reinserció, de 5 de desembre de 2006. El memorandum va ser substituït per un Acord internacional el març de 2007 (B.O.C.G., núm. 429, de 14 de setembre de 2007), però aquest encara resulta inaplicable per manca de ratificació per part del Marroc.

[4] Veure els informes del Defensor del Pueblo, del Relator Especial de les Nacions Unides per als Drets dels Immigrants, així com els monogràfics Nowhere to Turn: State Abuses of Unaccompanied Migrant Children by Spain and Morocco (Human Rights Watch), i Menores en las fronteras: de los retornos efecctuados sin garantías a menores marroquíes y de los malos tratos sufridos (Federación SOS Racismo, abril 2005).

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: