Skip to content

L´Omar, víctima de les nostres limitacions i de les nostres prioritats

09/04/2010

Fa uns dies, des del Casal dels Infants del Raval es denunciava, a través d’una carta a La Vanguardia, el trist desenllaç d’un jove extutelat que, segons deien, no havia comptat amb el suport suficient per emancipar-se en complir els 18 anys. Aquest cas és una mostra d’una crua i cada cop més extesa realitat de joves extutelats que es veuen abocats a viure al carrer en una situació extrema d’exclusió social.

A aquests joves, ja majors d’edat, l’administració els dóna suport en l’emancipació oferint-los recursos en diferents àmbits -habitatge, formació, treball …-, però són ells qui s’hi han d’acollir voluntàriament i ho han de fer demostrant una actitud responsable. No tots tenen aquesta capacitat i corren el risc d’acabar al carrer. Però també és cert, i cal dir-ho, que molts d’altres fan grans esforços i aprofiten tots els recursos que tenen a l’abast, també el de la formació, amb la voluntat ferma d’aconseguir emancipar-se com a adults. Però la crisi els ha colpejat fort i una part d’aquests també acaben al carrer. No ens enganyem, d’Omars n’hi ha molts i una tasca important i necessària és donar a conéixer la seva realitat.

Aquests joves requereixen de l’administració d’una acció coordinada i transversal per part de les diferents àrees d’acció social, immigració, joventut, educació, etc. És cert que l’administració ha fet importants esforços en acció social, com ho hem fet totes les entitats que treballem per combatre situacions com la viscuda, però tots hem de saber identificar i reconéixer les nostres pròpies limitacions.  En el terreny que tractem l’administració té, en aquests moments, moltes limitacions; no només pressupostàries, sinó també de coordinació entre departaments per dur a terme polítiques transversals eficaces. Reconéixer aquestes limitacions és una condició indispensable si volem superar-nos.

Fets com el de l’Omar també ens han de servir per analitzar les nostres prioritats com a societat. En un moment de crisi en el que les necessitats socials són creixents alhora que els recursos es fan cada dia més limitats, als qui treballem a peu de carrer de vegades se’ns fa difícil entendre actuacions com la reforma de la Diagonal mentre a d’altres carrers es viuen situacions tan dramàtiques.

Amb la mort de l’Omar ens toca reconéixer les pròpies limitacions i revisar les nostres prioritats per tal que un fet com aquest no es torni a repetir.

Juanjo Ortega, President de l’Associació Punt de Referència

 

La Vanguardia, DANI JORQUERA – President del Casal dels Infants per l´Acció Social als Barris , 2010-04-06

L´Omar havia estat en centres de menors de la Generalitat i, com tants d´altres joves, en complir els 18 anys va ser “emancipat”, sense comptar amb els recursos i l´acompanyament necessaris per iniciar una vida adulta. Sense família, sense xarxa social, sense referents, sense cap expectativa ni esperança de futur, va iniciar una degradació progressiva.

L´Omar forma part del col · lectiu de joves sense sostre. Una realitat que des del Casal dels Infants l´estem treballant i denunciant des de fa més de dos anys, perquè l´Administració no hi està donant cap resposta. Són joves que es van deteriorant, es socialitzen els uns als altres i entren en dinàmiques de marginalitat que no poden parar. Necessiten ajuda per recuperar-se i reconstruir el seu projecte de vida, confiar en ells mateixos i en què aquesta societat els dóni l´oportunitat de tirar endavant si ells es comprometen a esforçar-se.

Dilluns passat l´Omar va morir apunyalat a Barcelona. Tenia 20 anys i estava sol.

La Vanguardia, IMMA PÉREZ I ROVIRA – Secretària d´Infància i Adolescència del Departament d´Acció Social i Ciutadania, 2010-04-08

Escric en resposta de la carta signada pel president del Casal dels Infants per l´Acció Solidària als Barris, Dani Jorquera, que acusa l´Administració de desatendre el col · lectiu de joves extutelats (“L´Omar com exemple”, 6/ IV/ 2010).

Als centres residencials i d´acollida de la Generalitat s´ofereix suport assistencial i oportunitats de formació per a tots aquells menors que van decidir deixar la seva terra per venir a Catalunya. Però a partir dels 18 anys, l´acompanyament dels professionals i de les entitats requereix d´una actitud receptiva de responsabilitat i compromís per part dels joves. El fet que alguns d´aquests joves no aconsegueixin la desitjada integració no pot exemplificar un fracàs de tot el sistema de suport als joves tutelats i extutelats.

El Departament d´Acció Social i Ciutadania ha creat nombrosos recursos pont per tots aquells joves que, amb 18 anys, necessiten encara d´un suport per poder consolidar el seu projecte professional i de futur: habitatge tutelat, seguiment socioeducatiu, ajut econòmic, acompanyament jurídic, programes d´inserció sociolaboral… I des del 2003, aquest departament ha triplicat el pressupost destinat a polítiques d´infància i adolescència i s´han multiplicat per cinc les subvencions a entitats que treballen amb la infància i l´adolescència. Continuarem treballant per oferir les mateixes oportunitats a tots els joves, però cal que entre tots evitem utilitzar la culpa com a estímul i fer demagògia d´un fet tan trist com aquell al qual Dani Jorquera feia referència.

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: