Skip to content

Amnistia denuncia vexacions en centres de menors espanyols. A Catalunya, la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència ho nega.

16/12/2009
tags:

Notícia apareguda el 16 de desembre de 2009, al diari El Periòdico.

El Defensor del Poble ja va alertar d’abusos i el Síndic va detectar amuntegament. Catalunya, Madrid i Andalusia contesten que no és cert el que explica l’oenagé

El Periódico. JUAN RUIZ SIERRA. Madrid.
(Vegeu video i la notícia publicada en el següent enllaç.)

Quan tenia 18 mesos, Aránzazu Celdrán va ser entregada per la seva àvia a un centre d’acollida a Granada. Els seus pares, toxicòmans, no podien fer-se’n càrrec, així que Celdrán va viure primer a la instal·lació andalusa i, després, ja d’adolescent, al centre de Font Fregona, a l’Alt Penedès. «Et punxaven una cosa que et deixava tonta. T’hi passaves hores, t’ho feies tot a sobre. No saps qui ets. Perds el cap», va explicar Celdrán a l’oenagé Amnistia Internacional, que ahir va divulgar un informe, ple de testimonis d’«abusos sexuals, maltractaments, tractament cruel i degradant, tancament en cel·les d’aïllament, mordasses o medicacions sense diligència», sobre els centres terapèutics de Catalunya, Andalusia i Madrid, on estan internats menors amb trastorns de conducta i dificultat social.
No és la primera vegada que aquestes instal·lacions apareixen retratades en aquests termes o similars. El treball d’Amnistia –elaborat a partir de més de 100 entrevistes a joves, familiars i personal dels centres–, es basa en gran part en un informe del Defensor del Poble publicat el mes de febrer passat (consulteu aquí la compareixença) que també parlava de dejunis forçosos i cel·les d’aïllament «verdaderamente atroces». Quatre mesos després, el Síndic de Greuges va publicar un altre informe, circumscrit a Catalunya, en què alertava de l’amuntegament als centres. «La sobreocupació està, en alguns casos, a prop del 150%», assenyalava el text.

LA RESPOSTA / ¿Què passa als centres terapèutics de menors? Amnistia diu que «la situació d’aquests nens resulta invisible a la societat perquè es desconeix el nombre de centres terapèutics oberts a Espanya i el nombre de menors internats», que els poders públics «no porten a terme amb regularitat les seves funcions de supervisió i exigència de rendició de comptes a les entitats que els gestionen», que aquestes fins i tot «obstaculitzen» les inspeccions d’organismes independents i, finalment, que «quan es produeixen abusos, no s’estableixen els mitjans perquè els menors, els seus familiars o els educadors puguin denunciar-los i exigir responsabilitats de manera efectiva». No obstant, poc després que l’oenagé donés a conèixer el seu document, les administracions responsables dels centres van respondre que el que s’hi exposava no és cert.
El director general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Xavier Soley, per mitjà d’un comunicat, va titllar l’informe de «tergiversat i demagògic», va dir que Amnistia no havia entrat en cap d’aquestes instal·lacions i que la Conselleria d’Acció Social de la Generalitat i la fiscalia de menors, sí. Els dos organismes, va continuar Soley, han inspeccionat en repetides vegades aquests centres, han parlat amb els joves i «no s’han produït queixes sobre el seu tractament i atenció». Tant la Junta d’Andalusia com la Comunitat de Madrid van dir també que les instal·lacions eren visitades amb freqüència i que els drets humans dels interns estaven «garantits».

L’OPINIÓ DEL FISCAL / Després d’examinar l’informe, el fiscal delegat de menors de Barcelona, Juan José Márquez, va manifestar que compartia la «crítica general al funcionament d’aquestes institucions», però «no tant les crítiques concretes». Algunes de les històries narrades al document –va continuar– són, pel que ell ha investigat, «falses». «No resulta estrany que els pares a qui han pres la custòdia del fill diguin que aquest està sent maltractat per les institucions –va dir a aquest diari–. Però el tema és molt complex i la situació actual és molt millorable. Es requereixen més controls; la falta de mitjans és més que evident».

COMUNICAT DE LA DIRECCIÓ GENERAL D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA

En una notícia apareguda avui mateix a Canal Solidari, es detalla més la resposta de la DGAIA, que reproduïm a continuació.

La direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat, s’ha afanyat a desmentir que existeixin abusos en els centres de menors de Catalunya. Segons el seu director, Xavier Soley, l’informe és “demagògic” i “tergiversat”. Segons Soley, tant la Generalitat com la Fiscalia de Menors han inspeccionat en diverses ocasions aquests centres i mai s’ha produït “cap queixa de cap menor sobre el seu tractament i atenció”. Així mateix, anima a aquells que hagin patit maltractaments a denunciar-los als jutjats.

Soley acusa Amnistia Internacional d’elaborar l’informe, que recull testimonis dels centres La Mercè, Fontfregona, Maspons i Llar La Pau, sense haver entrat en cap d’ells i desmenteix que els menors siguin medicats sense el seu consentiment o sense ser informats, tal com apunta la investigació de l’organització. Segons Soley, el centenar de joves tutelats en centres terapèutics a Catalunya és atès per metges, psiquiatres, psicòlegs i educadors que apliquen protocols d’actuació molt regulats.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: