Skip to content

Entrevista a Teresa Rodríguez, educadora de Punt de Referència i responsable dels programes de Pisos Assistits

03/11/2009

“Ser-hi” és la paraula que defineix millor la meva tasca. Amb aquestes paraules la Teresa Rodríguez, la Tere, ens descriu la seva tasca amb els joves de Punt, que conviuen en els pisos assistits que gestionem des de l’Associació. En aquesta entrevista ens explica en què consisteix aquest programa i quines dificultats tenen els joves que hi participen.

Teresa_ElTrampoli

La Tere, amb joves residents a El Trampolí.

Quan temps fa que treballes a Punt de Referència?

Vaig començar a treballar a Punt el maig del 2007 amb l’encàrrec de dirigir el pis assistit el Trampolí i altres tasques de suport a l’equip tècnic. A mesura que han anat passant els mesos, m’he encarregat del programa de pisos assistits de l’Associació, he posat en marxa el segon pis “El Pas” i superviso els pisos del Programa d’Habitatge d’Autonomia, a l’Hospitalet de Llobregat, en una acció conjunta amb la Fundació Servei Solidari.

Quina tasca desenvolupes en els pisos?

Com a educadora faig un acompanyament ampli; això vol dir, detectar les dificultats i els aspectes que el jove necessita treballar, compartir, experimentar…sempre intentant donar-los el protagonisme a ells mateixos. La meva tasca va dirigida i adaptada a les necessitats de cada jove, a través de tutories, espais informals i espais de grup. Intento ser una figura propera i amb un horari flexible per tal d’atendre les situacions concretes.

Treballem aspectes de caire més pràctic com poden ser els referents a l’habitatge, a l’àmbit laboral, la salut, la documentació, l’economia personal, les habilitats personals,…i d’altres més emocionals com la família, les relacions socials, actituds, el creixement personal…

Intento que el procés del jove des de la seva entrada fins el moment de deixar el pis, tingui una coherència, que hagi assolit una millora en la seva situació a nivell global i que el mateix jove sigui capaç de verbalitzar que ha arribat el moment de la seva sortida del pis i del programa.

Què és un pis assistit?

Un pis per a joves que han estat en un centre de menors i que, quan fan els 18 anys,  se’ls proposa accedir a un recurs d’habitatge pedagògic per a majors d’edat, on existeix la figura d’un/a educador/a que els acompanya durant una etapa important, com és la transició a la vida adulta. Durant el temps que es pacti prèviament, els joves conviuen amb d’altres joves que es troben en processos personals diferents. En finalitzar la seva participació en el programa, hauran de ser autònoms i trobar un habitatge o llogar una habitació, que és la sortida més habitual.

Quants pisos gestiona Punt de Referència? Per a quantes places de joves?

Inicialment Punt de Referència va començar amb un projecte de pis assistit, anomenat El Trampolí, que disposa de 3 places per a nois d’entre 17 i 22 anys. Després de tres anys d’experiència amb aquest pis, l’entitat apostà per fer un esforç i engegar un segon pis, El Pas, que també ofereix 3 places per a joves amb el mateix perfil. D’altra banda, des de fa uns mesos col·laborem amb la Fundació Servei Solidari en el marc del Projecte de Pisos Supervisats, a l’Hospitalet de Llobregat; es tracta de 3 pisos que ofereixen un total de 9 places dirigides a joves que prèviament han estat en pisos assistits i que, en sortir, no tenen capacitat d’accedir a un habitatge normalitzat.

Així doncs, l’Associació Punt de Referència ofereix 6 places en 2 pisos propis i 9 places en 3 pisos cogestionats amb una altra entitat.

Quin és el perfil dels joves que accedeixen a aquest programa?

La major part són joves majors de 18 anys, que ens deriva l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats, de la Generalitat de Catalunya. En alguns casos encara són menors d’edat quan entren al pis. Han de ser joves que manifestin la voluntat d’accedir a un recurs com el que oferim, acceptant la normativa i la dinàmica de funcionament que exigeix el programa. És important que mantinguin una activitat formativa o que treballin, per poder fer front a les despeses quotidianes i del pis; en cas de no treballar, haurien de tenir algun ingrés per poder assumir les seves despeses personals, tipus beca o prestació (encara que això no sigui el més desitjable). També han de disposar de la documentació bàsica en el cas d’estrangers, com és el Permís de Residència. Valorem que la seva trajectòria en el centre de menors no hagi estat conflictiva, pel que podem esperar que el jove mostri l’autonomia i les habilitats necessàries per viure en un pis on haurà de ser més autosuficient. Finalment, cal que es comprometi a treballar per aconseguir els objectius pactats en el pla de treball dissenyat amb l’ajut de l’educadora.

El context actual de crisi ha aguditzat la precarietat laboral que pateixen aquests joves, i molts tenen dificultats per assumir els costos que els suposa el pis i les seves necessitats bàsiques. Aquesta nova realitat  ha generat un debat intern a l’entitat i ens plantegem revisar els requisits que demanem als joves que volen accedir als nostres pisos.

Com és el dia a dia d’un jove extutelat?

Els joves extutelats no deixen de ser joves que, amb els divuit anys acabats de fer, mantenen dinàmiques molt adultes. La vida en el pis es resumeix en horaris adaptats a les necessitats de cada jove i a les seves responsabilitats. Entre setmana tenen horaris força marcats, van al curs formatiu o a treballar, i per les tardes aprofitem per trobar-nos en el pis i fer una mica de valoració de com estan i què volen fer. Els espais informals tenen molt valor, ja que és on comparteixen el quotidià amb els companys de pis amb mi mateixa. Les assemblees són els moments on tots en reunim per pactar i parlar temes seriosos que afecten a totes les parts, com és el funcionament del pis. Els caps de setmana són espais més lliures on els horaris i les activitats se les organitzen ells.

Col·laboren econòmicament amb el manteniment del pis?

Els joves entren al pis acceptant unes condicions, i una d’elles és fer front a les despeses d’habitatge i les del quotidià (queviures, roba, etc.). Tot i aquest punt de partida, valorem les situacions dels joves a nivell individual i, quan ho requereixen, pactem amb ells préstecs o l’Associació assumeix una part de les seves despeses,…sempre tenint en compte les realitats personals.

Com és la teva participació en el dia a dia?

Ser-hi és la paraula que defineix més la meva tasca; acompanyar en el quotidià significa estar amb els joves en el dia a dia, al pis, fer seguiment de les situacions concretes que cadascú està vivint, treballar els aspectes a millorar o a aconseguir. També vetllo pel bon ús i conservació dels espais del pis, i em coordino amb altres professionals que intervenen en àmbits de la vida de cada jove. Finalment, realitzo informes de seguiment de cada cas quan es requereixen.

Quines dificultats tenen els joves dels pisos actualment?

La realitat social es reflecteix en els joves que arriben als pisos. Joves amb poca o gens formació, que abans accedien a feines poc reconegudes, i que ara mateix els costa trobar oportunitats laborals. Altres, amb més sort, van treballant, però amb la incertesa de la precaritat laboral que pateixen: contractes temporals, salaris molt baixos i amb llargues jornades. La manca de referents adults genera unes necessitats que la resta de joves tenen cobertes amb les seves famílies, i que els joves dels pisos busquen en l’educador, tot i que aquesta figura és temporal. El tema de la documentació pels joves d’altres països és el tema estrella, ja que les dificultats de mantenir el permís de residència i treball, o el fet de poder aconseguir-lo s’han agreujat i, ara mateix, és quasi bé impossible d’obtenir; es tracta d’un peix que es mossega la cua…si no tens feina no tens permís de treball i a la inversa.

Es diu que aquests joves tenen un risc d’exclusió social. Creus que  tenen possibilitats de poder canviar aquesta etiqueta i convertir-se  en adults amb bones oportunitats de futur?

El fet d’estar en risc d’exclusió social, ve donat per la vulnerabilitat de les situacions en les que es mouen. Poca formació que talla les aspiracions de millora laboral, una feina precària, amb contractes temporals, sous baixos, que generen dinàmiques concretes d’accés a l’habitatge. Cal treballar des dels centres de menors per tal d’ajudar als joves a assolir bons nivells formatius, d’habilitats, actituds, mentre estan sota la protecció de l’Administració. Així, un cop arribessin als 18 ja haurien assumit algunes competències i disposarien d’una formació de més qualitat que els capacitaria per continuar el procés formatiu, amb millors opcions de trobar alguna feina amb la qual poder viure. Si es treballen aquests aspectes des del primer moment i en xarxa, i amb l’acompanyament en la segona etapa, els joves són capaços d’obrir-se al món amb les garanties necessàries per tal de trobar el seu lloc i l’estabilitat necessària.

I després de passar pel pis, què fan els joves?

Cada jove que ha passat pel pis ha tingut una vivència diferent; són processos únics on es barregen les habilitats personals, la motivació per tirar endavant, el context en el que es troba… Per tant, arribat el moment de la sortida del pis, cada jove viu una situació diferent que el porta a oportunitats diverses.

Els joves amb els que hem decidit tancar l’etapa de pis, ha estat pel seu bon funcionament, per l’estabilitat a nivell global que havien assolit, per la seva voluntat de canviar i agafar el timó de la seva vida; en aquests casos, majoritàriament marxen a compartir un habitatge de lloguer amb companys, o lloguen una habitació. Algunes vegades els processos finalitzen per incompliment de les normes de manera reiterada; en aquests casos el seguiment no acostuma a ser possible per la negativa dels joves. La major part dels joves que han fet un bon procés als nostres pisos, mantenen durant un temps el contacte amb Punt de Referència, i segueixen reclamant un acompanyament de la seva situació, compartir dubtes, alegries,… Amb el temps els contactes es van espaiant, com es natural.

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: