Skip to content

El tren de la memoria, un documental imprescindible

24/10/2009

El documental ens explica l’emigració del passat i ens ajuda a comprendre la immigració del present.

Emigrants dels anys seixanta desmunten els tòpics de la migració a través de la seva pròpia experiència.

pelicula-el-tren-de-la-memoria“Yo soy de un pequeño pueblo de Palencia. A los 16 años me metí en el tren que iba a Alemania sin saber muy ni dónde estaba el país. En el autobús que nos llevaba a la estación, a la una de la madrugada, firmamos el contrato laboral … Yo en mi pueblo era una persona más, querida por todos, de familia obrera y acostumbrada a trabajar. Pero te subes a un tren y de pronto eres una emigrante, y tienen derecho a acomplejarte y humillarte … Te encuentras que no perteneces a ningún sitio, como emigrante en tu propio país …Muchísima gente fue sin contratos, muchísima gente, a Francia sobre todo. Pasaban escondidos en furgonetas o cruzando incluso los Pirineos. Empezó un poco el abuso entre los propios compañeros a llevar gente como fuese, lo mismo que ocurre hoy”.

Com altres 2 milions de persones d’arreu de l’Estat espanyol, Josefina Cembrero va emigrar a Alemanya als anys 60. La major de 6 germans, amb poca formació i empesa per la precarietat en la que vivia la seva família i la febre migratòria del moment, va agafar un tren que la va dur a un país desconegut i que res ben poc tenia en comú al seu. Hi va viure durant 14 anys, treballant durant jornades llarguíssimes per poder enviar alguns estalvis a la seva família, amb que tinguessin alguna oportunitat de sortir de la pobresa. En paraules d’altres emigrants, “treballaven per poder menjar, i menjaven per poder treballar”. Les condicions de vida eren molt dures, com relata Pedro Serrano sobre els habitatges que ocupaven: “Estas barracas se usaban, antes de venir las expediciones de españoles, como cuadrizas de caballos. Y entonces nos trajeron a los emigrantes aquí, y cuando aquello se acabó, se hizo la Sociedad Protectora de Animales y esto lo tenían como rehabilitación de los animales. La historia es así: animales, personas, animales… Lo próximo ¡no sabemos lo que será!”.

Divendres passat, el programa Versión Española, de la 2, va projectar el documental “El tren de la memòria”, protagonitzat per la mateixa Josefina i d’altres companys en l’aventura migratòria. Lluny de la imatge folclòrica que teníem d’aquella etapa de la nostra història, la pel·lícula mostra la cruesa d’aquell èxode. El relat de Josefina, com el de tants altres emigrants espanyols i catalans, contrasta amb la versió oficial de la història. Sempre se’ns havia explicat – i els propis emigrants van ser els primers en fer-ho -, que la seva experiència migratòria havia estat una història d’èxit, gràcies a la bona acollida rebuda als països receptors i a les excel·lents condicions laborals i de qualitat de vida. No obstant això, ara sabem que no va ser així. El tòpic de l’èxit tapava una humiliació que els mateixos emigrants es van encarregar de maquillar, tant per protegir el seu orgull com per evitar nous sofriments a les seves famílies.

Ana Pérez, codirectora del documental amb Marta Arribas, explica: «La historia de la emigración española está llena de mentiras, se maquilló convenientemente y todos nos hemos creído esa versión, porque es más duro enfrentarse a la verdad y la historia».

Les visites esporàdiques als seus pobles d’origen servien als emigrants per lluir la seva vida d’èxit, i una manera de fer-ho era duent-hi regals per a la família, com explica Victoria Toro: “Hoy le llevas una chaqueta a un hombre y te la tira a los hocicos. Pero mi padre no había tenido nunca una chaqueta. Le llevé una chaqueta. Ay, pobrecito mío, qué contento estaba. Se veía tan feliz y tan grande con aquella chaqueta. Yo creo que las primeras botas y los primeros anoraks, los primeros pantaloncillos que se vieron en el pueblo eran de mis hermanos, que era todo poco para llevárselo. Ante todo estaban los míos, costara lo que costara. Y yo nunca, nunca dije a mis padres ni a mis hermanos lo que me estaba costando”.

“El tren de la memoria” és una història de fets passats, però també és una fotografia, molt precisa, dels temps actuals. Els Mohammeds, els Yassins, les Fatimes i els Mamadous tenen més en comú amb les Josefines, els Pedros i les Victòries del que, possiblement, ens podem imaginar.

Un consell, busqueu-la i no us la perdeu.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: