Skip to content

Caixa o faixa

25/09/2009

La dita popular caixa o faixa es refereix a aquelles situacions en les que ens juguem alguna cosa a tot o a res. La frase té el seu origen en una consigna que expressà el general Prim a la batalla de Castillejos: “O caixa de morts o faixa de general”. Avui dia l’expressió pren un sentit ben diferent i és especialment significativa per a les entitats que treballem de manera altruïsta per millorar la nostra societat.

El cas Millet ha ferit greument la nostra societat. Per uns ha malmés un dels pilars de l’anomenada societat civil catalana i insignia de la nostra cultura. Per d’altres, ha desacreditat, encara més, els representants polítics, establishment i alts càrrecs en general. Per molts simplement ha robat i estafat diners a empreses, entitats, administracions i milers de ciutadans i ciutadanes. Per als polítics rai, qui dies passa anys empeny i amb quatre victòries del Barça tindrem de nou al galliner distret. Per a la ciutadania, els danys possiblement es podran recuperar retornant uns milions d’euros i algunes obres d’art o finques, i enviant als delinqüents a la garjola –tot i que, de ben segur, per ells serà com la migració de les orenetes i per la primavera tornaran a volar cap els seus xalets amb permissos de bona conducta sota el braç.

Però per a les entitats sense ànim de lucre el que ens han robat no té preu ni indemnitzacions possibles: la confiança de la gent. De la mateixa manera que endegar i fer funcionar un negoci, construir confiança exigeix esforç, dedicació, valor, capacitat, empenta i temps, molt de temps. Però també com els succeeix a moltes empreses ferides de mort per la crisi, destruir la confiança és ràpid i pot arribar a ser definitiu.

La confiança no és gratuïta, te la guanyes dia rera dia, sovint gràcies a l’obtenció de resultats a llarg termini i havent fet molts sacrificis pel camí. No és cap secret que moltes entitats, amb pressupostos rídiculs, fan una gran tasca només possible gràcies a la participació de moltes persones voluntàries, que ho donen tot a canvi de res material, i a la dedicació dels seus professionals, que sovint supera amb escreix les exigències dels seus contractes laborals. Però sembla ser que en aquest país de cecs, de sords i de muts, ningú no sabia que hi havia altres maneres de guanyar-se una confiança il•limitada i reconeguda amb premis i lloances al més alt nivell, i, alhora enriquir-se personalment amb més diners dels que ens podem imaginar. Ara ho sabem i correm el risc de formar part dels danys colaterals que l’epidèmia de desconfiança pot provocar.

O omples la caixa o t’estrenys la faixa, sembla que han estat, fins avui dia, dues maneres de funcionar a casa nostra. A Punt de Referència tenim molta experiència amb l’ús de la faixa i sabem treure un gran rendiment a pressupostos ridículs. Però ara ens enfrontem a la crisi de confiança i ens cal, més que mai, reafirmar el suport de col•laboradors, amics i amigues, etitats, admininstracions, socis i donants per garantir la continuïtat i el creixement de la nostra acció social a favor dels joves extutelats.

Juanjo Ortega

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: