Skip to content

La meva primera trobada com a referent.

VANESSA. Barcelona, juny de 2009.

Quan escoltava als companys de grup que ja havien començat com a referents, m’assaltaven alguns dubtes i preguntes que em feien plantejar com me’n sortiria jo per abordar en la relació amb el/la jove possibles dificultats com la diferència d’edat, manca d’interessos comuns, diferència cultural, etc..

En Mohamed i la Vanessa

En Mohamed i la Vanessa

De fet durant el procés previ a conèixer el Mohammed , que amb el meu esperit impacient a vegades m’ha semblat massa llarg, he tingut temps de reflexionar sobre com incorporar aquest nou compromís i com incorporar la nova relació en el meu dia a dia. Arribat el moment, crec que tot aquest procés previ ha influït positivament en la meva motivació i en la sensació de satisfacció un cop començada la relació.

La relació que estem iniciant difereix totalment de qualsevol relació que hagi pogut tenir abans, de fet el 90% de les nostres amistats i coneguts han sorgit de nexes comuns com el barri els estudis, la feina, una afició..  penso que la relació de referents parteix d’una voluntat, que potser cap de les dues parts sap posar-hi nom, almenys al principi. Aquesta incertesa i compromís és el que em va atraure inicialment d’aquest voluntariat, pel qual em va semblar tant diferent i interessant.

El dissabte passat vaig quedar amb el Mohammed, és un noi marroquí que acaba de fer  18 anys, de somriure ampli i conversa amable. De seguida transmet tranquil•litat i optimisme i tinc la sensació que és un jove obert i madur, que sap el que vol i desitja crear-se el seu propi futur. Vam passar la tarda al parc de la Ciutadella, on s’organitzava la fira de la ciència, només arribar vam jugar al trivial de l’evolució amb unes quantes famílies que participaven, la típica manera de trencar el gel… va ser divertit!

Al principi no vaig callar, una mica perquè volia presentar-me, una mica per por als silencis incòmodes de quan acabes de conèixer a algú. Vam parlar força dels estudis, la feina, el futur, la família, Barcelona, Marroc i el taekwondo. Aquest tema em va servir per establir certa complicitat, almenys així ho vaig percebre, de fet crec que li va fer força il•lusió la llista de clubs de Barcelona que li havia buscat.

Valoro molt positivament aquest primer dia, crec que la comunicació ha fluït fàcilment, però ha estat només el punt de partida, ara ens toca anar creant i teixint un vincle del que em sembla una més que interessant experiència humana, d’aprenentatge personal i participació social.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 72 other followers

%d bloggers like this: