Us deixem alguns enllaços que expliquen la problemàtica i conviden a la participació.

Debat a l’espai Entre Tots, d’El Periòdico

Europapress

Campanya d’El Periódico

Periodismo Humano

IGAXES3 Instituto Galego de Xestión para o terceiro sector és una entitat de Santiago de Compostela que forma part de les entitats de la FEPA, la Federació d’Entitats amb Pisos i projectes Assistits, de la qual nosaltres també en som membres. Ja fa temps que en Carlos Rosón, el gerent d’Igaxes, va mostrar interès pel nostre Programa Referents i va estudiar la possibilitat d’implementar aquest programa a Galícia. Per això, ja fa un temps ens van convidar a fer-los una visita en la qual els vam explicar la nostra experiència i metodologia de treball.

Aquest curs han engegat finalment el programa Referentes i han elaborat un bloc per a difondre la figura del referent de joves extutelats, aquí el teniu: www.referentes.org

Des del nostre bloc volem fer ressò d’aquesta nova experiència que comença en terres gallegues i animar a voluntaris i joves en aquest nou repte! Molta sort als nous i les noves Referentes!

Arran del fort i continuat impacte de la crisi econòmica, la pobresa ha augmentat a Catalunya durant els darrers anys. La últimes dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) demostren un augment d’ 1,5% de la taxa de risc de pobresa el 2010, respecte l’any anterior. Amb l’agreujament de la situació econòmica, cada vegada s’ha fet més evident un fenomen que amenaça la cohesió social del país i que està desbordant ja les capacitats de suport social que presten l’administració, les entitats del tercer sector o les pròpies xarxes familiars. Aquest marcat increment, però, comporta també l’augment d’altres fenòmens que deriven d’aquesta situació però que resten més invisibles. És el cas de la pobresa infantil, que actualment ja afecta a quasi 1 de cada 4 infants catalans.

Com que no es tracta d’un fet tan evident, cal prendre encara més consciència de què signifiquen uns índexs tan elevats de pobresa infantil, quines són les seves formes i quines són i en seran les previsibles conseqüències en un futur a mig i llarg termini.

Pots consultar el document aquí.

En aquesta data volem agrair i encoratjar la tasca de totes les persones que fan del voluntariat un moviment de canvi per fer d’aquest un món millor, i molt especialment a tots i totes les persones que col·laboren amb Punt de Referència i els seus projectes.

Cliqueu aquí per llegir tot el missatge del secretari general de l’ONU.

El conseller Cleries amb la directora de Punt de Referència.

El passat 11 de novembre Punt de Referència va participar en el Market Place, una iniciativa de la Federació Catalana de Voluntariat Social que tenia l’objectiu d’establir un punt de trobada entre les entitats socials i el món empresarial per tal que trobessin oportunitats per compartir projectes. El Market Place és una excel·lent idea i la participació de les entitats que hi van aportar els seus projectes no va decebre. En canvi, encara caldrà fer un llarg camí perquè les empreses hi apostin decididament i augmentin la seva presència, que va ser molt limitada.

Per a Punt de Referència l’experiència va ser enriquidora. Gràcies a un espai cedit pel projecte “5 caves 5 projectes solidaris”, va disposar d’un espai propi on vam explicar què som i què fem. D’entre els bons contactes que vam fer, destaquem la visita del Conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, que es va mostrar molt receptiu a rebre’ns en un futur proper, per tal que li expliquem més detalladament l’abast de la nostra actuació.

Confiem que tota aquesta feina doni fruits. Ens trobem en un moment molt delicat en el finançament de la nostra entitat, que d’una banda ens exigeix un increment en la dotació per tal de poder augmentar l’abast dels nostres programes, beneficiant a un major nombre de joves extutelats, i de l’altra, que pateix retallades en les donacions i subvencions rebudes. Actualment a Punt de Referència hi estem actuant en diverses línies de treball: augmentar el nombre de socis i les seves aportacions en forma de quotes, consolidar els donants actuals, tan públics com privats i trobar nous mecenes, especialment en el sector privat. En totes aquestes tasques buscarem la implicació de voluntaris i socis de l’associació, que sempre ens han demostrat la seva capacitat de participació.

L’informe presenta i analitza 10 experiències en l’àmbit europeu, d’entre les quals, el programa Referents de Punt de Referència és l’única representant de l’Estat espanyol. Com a conclussió, l’informe destaca que el mentoratge amb joves en risc social els afavoreix perquè els permet incrementar el seu capital personal en quatre àmbits: l’emocional, l’intel·lectual, el social i el cultural.

Cliqueu aquí per descarregar o consultar l’informe complet.

Marina Aguilar i Mañas. Fundació Pere Tarrés.

Aprofitant el II Congres Europeu del Voluntariat, hem contactat amb cinc entitats que són referents en temes de voluntariat dins del seu àmbit d’actuació perquè ens expliquin la seva experiència.

Aquestes són l’Associació AFANOC Tarragona (Premi Voluntariat 1998), l’Associació CEDRE per a la Promoció Social (membre de la Taula de Participació Social), l’Associació de Naturalistes de Girona. l’Associació Punt de Referència (Premi Voluntariat 2007 i inclosa en el llibre de Bones Pràctiques en actuacions cíviques, comunitàries i de voluntariat que la Generalitat de Catalunya va publicar a l’any 2010 per la metodologia aplicada al voluntariat) i la Fundació Autònoma Solidària.

A continuació destaquem algunes de les idees recollides en aquestes breus entrevistes. Es tracta d’elements que poden resultar-nos de gran utilitat a l’hora de reflexionar sobre com concebin i plantegem la formació de les persones voluntàries la nostra entitat, un dret recollit a la Carta del Voluntariat de Catalunya.

Cliqueu aquí per seguir llegint tot l’article.

Aquest exordi pot semblar molt confús però a la fi es concreta fàcilment. A partir d’índexs molt consolidats, com els d’índole més estrictament econòmica –creixement, solvència financera, etcètera- n’apareixen d’altres menys mesurables i tanmateix no menys importants com és el que ens ocuparà: el de satisfacció, concepte que cal acceptar de manera àmplia i que alhora és ben entenedor.

El concert que amb el títol de “La Música de les llums” va promoure Punt de Referència el dia 3 d’octubre al Teatre Romea pot definir-se o sintetitzar-se en l’elevat índex de satisfacció que va produir en la  numèricament considerable afluència d’espectadors que la van gaudir.

Aquest índex , cada vegada més emprat per sociòlegs, economistes i altres estudiosos i analitzadors de la realitat social, es va fer palès a tot el llarg d’un esdeveniment que va tenir en la música maçònica de Mozart el seu fil conductor,  agombolada per l’esplèndida manera com  la van fer viva els seus intèrprets.

Certament que l’obra de Mozart constitueix en si mateixa un gran reclam i especialment la vocal, d’un atractiu únic. A més amb l’al•licient sobreafegit i cabdal d’una segona part dedicada gairebé tota ella a la seva òpera més esplèndida, -La  flauta màgica-:  segurament també la més substant, malgrat, o potser gràcies, a un argument deliciós, colorista, enjogassat i amb tot transcendent.

I com a eix protagonista en el pla interpretatiu la figura de la soprano barcelonina Begoña Alberdi, una de les veus més importants de la lírica femenina catalana del moment, que va tenir una presència gairebé exhaustiva al llarg del concert, elevant amb el seu art el gruix mitjà  d’un equip – vocal i instrumental,- que de  manera genèrica va assolir un notable nivell qualitatiu.

Quan el  duet de baix i soprano Von deiner Güt de La Creació de Haydn –un altre compositor/reclam-, va posar fi formalment al concert, el públic posat unànimement dempeus va manifestar amb tota contundència aquell elevat índex de satisfacció a que ens referíem al principi.  Índex que no va disminuir pas –tot el contrari-, quan a la propina la Coralberdi, solistes  i conjunt instrumental –esplèndid en tot moment-, va oferir l’espectacular Himne de l’alegria que clou la Novena Simfonia de Beethoven, a la fi del qual tots els intèrprets van rebre  els darrers  aplaudiments de la vetllada:  els tenors Albert Castells, Lluc Bosque –aquest també director de la coral-,  Marcel Schwichtenberg, els baixos Josep Ferrer, i Miquel Ángel Dionís, piano i direcció musical; i, no cal dir-ho, Begoña Alberdi. Final entusiasta per a un acte que havia tingut altres atractius com la presentació en forma de tertúlia que va dirigir el conegut actor Mingo Ràfols amb  tres nois Referents i un membre d’un pis assistit de Punt de Referència.

Hom va comptar amb el suport del Suprem  Consell Maçònic d’Espanya en la commemoració del seu Bicentenari i així mateix de l’Ajuntament d’Alella, la Fundació Ferrer i Guàrdia i la Fundació Romea.

Per a Punt de Referència aquesta ha estat el segon esdeveniment bastit damunt un espectacle –l’anterior va ser una actuació intrínsecament màgica del MagLari al Teatre Borràs-,  fet que ha servit també per a projectar el “qui és qui”  i la tasca de l’associació. A redós d’aquest concert Punt de Referència ha aconseguit un important ressò mediàtic, en espais, ja sigui en mitjans escrits o audiovisuals,  autènticament privilegiats. S’ha fet conèixer més, s’ha fet més present a la societat catalana i ha projectat més els valors de la seva tasca

Definitivament aquest ha estat el gran atot, el gran èxit, d’una autèntica celebració i festa de tota la família  “Referent”.

Un èxit, que és just compartir amb tots els que ens heu acompanyat en aquest concert.

Jaume Comellas (voluntari de Punt de Referència)

Públic assistent al concert: 324 persones  | Recaptació neta: 6.297,54 Eur
Des de Punt de Referència agraïm al públic la seva participació i al Suprem  Consell Maçònic d’Espanya, l’Ajuntament d’Alella, la Fundació Ferrer i Guàrdia, la Fundació Romea, la Begoña Alberdi, a tots els músics i cantaires del Coralberdi i a la resta de persones que han col·laborat per fer possible aquest acte, per la seva generositat. Gràcies a tots i a totes!

Per descomptat que això no és res de nou. L’art dels sons harmònics, compta amb una llarguíssima tradició d’esdevenir eix, pretext o fins i tot motor, de causes nobles, alienes a la seva estricta essència artística.  De fórmules n’hi ha i n’hi ha hagut moltíssimes, i entre les més vistes recentment, els macroconcerts de música pop, amb presència de les figures més encimellades d’aquest gènere, i la figura del cantant britànic Bob Geldorf com a promotor. I és que la naturalesa tan atractiva per a intèrprets i especialment espectadors i també en gran part el seu context glamurós, ofereix al·licients irrenunciables.

Més modestament, Punt de Referència, esdevé ara destinatari d’aquest potencial, d’aquestes capacitats úniques de la Música, per servir-se’n en un acte en el que, sobre l’objectiu irrenunciable d’aconseguir mitjans de subsistència, hom aconsegueixi transcendir també aquesta dimensió, i elevar-se per damunt del mateix.

Per això hom fa una proposta imaginativa, el·ludidora de camins fressats, que té com a caps visibles nogensmenys que dos compositors tan extraordinaris com Mozart –amb Bach probablement el major creador universal de tots els temps- i el seu lleuger antecessor generacional  i admirador seu, Franz Joseph Haydn.

El cercle s’estreny si hom circumscriu l’àmbit de programació a la música maçònica, aquesta parcel·la especialment vistent en l’obra del compositor salzburguès després que l’any 1784 esdevingués francmaçó. Tot això agombolat perquè el concert serveix també per commemorar el 200 aniversari de la Lògia maçònica d’Espanya, ens que reforça el contingut moral i ètic d’aquesta gran festa amb la dedicació altruista a Punt de Referència.

Cal recordar que Mozart, un home sense zones intermèdies, un autèntic jugador al tot i res, -genial gairebé fins a estrats divins com a músic i vulgaríssim en les seves formes-,   s’adscriví a la maçoneria des del puritanisme dels seus sentiments religiosos que el feu renunciar a un catolicisme aleshores desmoralitzador, amb una jerarquia amb un gran poder polític, com és el cas del seu odiat bisbe/príncep Colloredo, que tant i tant, i durant tant de temps li amargà l’existència.

El programa pel que fa a les obres és d’un gran interès i atractiu, ultra variadíssim. Música per a veus solistes –soprano, baix i tenor-, per a cor i per a orquestra, configura un autèntic espectacle, profund en contingut, mengívol i saborós per a les oïdes.  Especialment, és clar, la segona art amb algunes de les planes més belles de l’òpera més bella de Mozart, La flauta màgica, i també la més inequívocament maçònica. Per rematar-ho aquest programa serà servit per un equip artístic de gran nivell encapçalat per la soprano Begoña Alberdi, una de les veus femenines catalanes més importants del moment.

Música de referència perquè de gran referència a la història de la música són Mozart i Haydn com ja s’ha apuntat. De gran referència és la seva música, maçònica i no maçònica.  Música  també per a una institució, que joc de paraules fàcils a part, en aquests moments constitueix una autèntica referència en un tipus d’actuació social poc coneguda, poc atesa i tanmateix d’una gran importància.  Ens referim, és clar, a la cobertura del difícil pas de joves  abans aixoplugats institucionalment –DGAIA-, a la seva plena autosuficiència no sols econòmica, sinó com a formació de la seva personalitat; en definitiva a la seva adultesa.  Tot això en el si d’un context ambiental/social no precisament idíl·lic i aplanador de camins. És aquest període delicat, compromès, obert a molts riscos i obert també, i aquest és l’objectiu, a la seva plena realització personal.

Per una part la figura del Referent, aquesta persona ella sí madura i dominadora de l’ambient, esdevé crucial per ajudar a conduir, com una mena de barana protectora, o línia blanca de la carretera, que ens avisa de les corbes, dels pendents i dels obstacles en el camí. Per l’altra l’Acollidor, o més ben dit, la família acollidora que mostra al noi, de manera vivencial, l’autèntic mapa de la normalitat relacional pròpia de la societat en la que s’insereix el jove.

Encara hi ha els pisos assistits i també el programa de seguiment Trajecte, completant d’aquesta manera una oferta diversa en formes però unívoca en objectius: cobrir les necessitats de maduració del jove, afavorir un desenvolupament normalitzat i una inserció social plena, alhora feta a través de mitjans naturals, en el que el concepte relació personalitzada constitueix el gran atot.

Gaudim de la música gran sense perdre la referència –disculpeu novament el joc de paraules-, que la gran referència és la tasca de Punt de Referència, la seva continuïtat i el seu desenvolupament: a fi de que  molts joves –de moment ja se n’han beneficiat prop de 600-, gaudeixin d’uns referents segurs i fiables que els ajudin a emprendre l’etapa definitiva de la seva vida amb el major gruix de maduresa possible.

Jaume Comelles (voluntari de Punt de Referència)